Molt a prop

Posted on 20 setembre 2013


Per Elena Pla

Els ingredients són els següents: quatre dies (del 15 al 18 d’agost), muntanya i ganes de desconnectar de l’olla a pressió de la Costa Brava.

El primer dia, amb poc més de dues horetes de cotxe, ens plantem a Vallter. Enfilem direcció coll de Marrana, baixem lleugerament fins a aigüols podrits, per continuar pujant cap al coll de Tirapits. D’allà seguirem per la carena fins arribar al coll de Carançà. Ens desviem cap a la dreta i comencem a baixar per la vall de Carançà i ja no la deixarem fins al final de l’itinerari d’avui. Després de passar els llacs i una bona estona més de baixada, arribarem al refugi. Aquí hi teníem la primera nit reservada. El refugi estava complert però pel mateix preu de la ½ pensió et deixen una tenda i uns aïllants.

Imagen 003

Imagen 012

Segon dia. Una vegada recollida la tenda i amb un bon esmorzar a la panxa, ens decidim a continuar el descens de la vall. Després de passar ponts i passarel·les, arribem al turístic poblet de Thuest les bains. Aquí tornem a omplir l’estómac i pugem al tren groc, direcció el coll de la Perche. Després de molta estona  i havent baixat fins a Vilafranca de Conflent, canvi de tren (a causa d’una averia). Finalment a mitja tarda baixem del tren al coll de la Perche, el punt més proper al nostre destí final. Caminem uns 3 km per carretera i arribem al poble d’Eina. Aquí teníem una reserva a la gite que hi ha al costat de l’església.

Imagen 022

Imagen 093

Tercer dia. Comencem a caminar tot seguint la carretera que va cap a Llo. Només sortir del poble ja veiem un cartell que ens indica el Parc Natural de la vall d’Eina. Deixem la carretera i tot seguint el riu, enfilem vall amunt. Poc a poc es va obrint davant nostre una vall espectacular, que culmina amb la torre d’Eina a l’esquerra i el pic d’Eina a la dreta. El camí, un cop arribats a la fi de la vall, tomba cap a la dreta per poder arribar al coll d’Eina, deixant el cim amb el mateix nom a la nostra esquerra. Un cop a dalt deixarem aquesta vall fantàstica i davant nostre apareix la vall de Núria. Curiosament el primer que veiem és el pic de l’Àliga, que s’aixeca per darrera de Núria. Al començament de la baixada no podem treure la vista de la gran muntanya de Núria, el Puigmal. Enmig d’una boira espessa i seguint un camí molt marcat, arribem a Núria on ens fem passar la gana i tornem a començar pujada amunt cap a l’Alberg del pic de l’Àliga.

Imagen 130

Quart i darrer dia: Núria-Vallter. Per la vall de Noucreus, Tirapits, coll de la Marrana i Vallter.

Imagen 136

Erròniament, pensem que després de tantes i tantes sortides des de Vallter ja ho coneixem tot. Una vegada més, una sortida amb una part inèdita per nosaltres. Ruta per a tots els públics, una forma de fer muntanya sense presses.