Sortida a Andorra

Posted on 23 juliol 2018


Sortida del 7, 8 i 9 de juliol de 2018

 

Doncs sí, un any més, la secció més gran de l’Agrupació, acompanyada de tres jovenets (l’Imma B, la Mercè i el Niño) ha fugit del garbuix de les havaneres i ha canviat el paisatge del Port Bo pel que rodeja un bon port de muntanya. Enguany hem passat la nit del 7 de juliol en un hotel d’Encamp, on hem protagonitzat escenes dignes d’un gag de La Cubana (encara no sabem què feia A.C. pujant i baixant per l’ascensor… jugava?), i al matí del diumenge 8 de juliol ens hem llevat ben d’hora, ben d’hora, hem fet un bon esmorzar (alguns han menjat una bona ració d’ous amb bacon) i amb els cotxes ens hem dirigit cap a Engolasters. Si alguna vegada hi aneu, a banda de l’estany, que no us passi per alt l’església de Sant Miquel, que té un campanar romànic que no passa desapercebut.

Una vegada aparcats els cotxes, uns amb millor fortuna que altres, el Niño parla de fer revisió de motxilles i sort que no ho fa, perquè unes quantes s’haurien de refer. Com que anem tant de tant en tant a muntanya no acabem de tenir-hi la mida presa. Enfilem el camí cap el refugi de l’Illa, tot seguint el riu Madriu. Caminem cinc hores (14 Km. I 1170 de desnivell), amb unes quantes parades, perquè som un grup molt afamat i cada moment recuperem forces…hehe. Els que han de treballar el dilluns inicien el camí de retorn una vegada passat el tercer refugi lliure…i ja els trobem molt a faltar! Com que el dia anterior ja hem estat testimonis d’una bona pedregada, això sí, des del cotxe, anem una mica llebrents per arribar al refugi de l’Illa (2488 m) abans que els núvols amenaçadors descarreguin. El refugi està situat en un lloc privilegiat, té un any de vida i s’ha refet sobre una construcció que havia aixoplugat els treballadors de la presa. A més, el tracte és excel·lent.

El matí del dia 9 alguns ens llevem molt aviat i d’altres fan més el ronso…i comencem ben frescos a enfilar el camí ben dret que ens portarà al coll de Pessons. Avui caminem quatre hores, 9 km i 335 metres d’ascens. El camí segueix essent espectacular; tenim la sort que a muntanya plou gairebé cada dia a la tarda, la qual cosa permet gaudir d’una vegetació amb colors de primavera i d’una música molt harmoniosa generada pels baixants de l’aigua. Una vegada passat el coll, ja de baixada, travessem tots els llacs fins arribar al restaurant refugi del llac de Pessons. És un festival d’aigua. Tanmateix, tot arriba a la fi, i mentre acabem de baixar a Grau Roig contemplem ja una imatge molt desangelada d’una estació d’esquí que a l’estiu perd el seu encant. Els conductors agafen un taxi i van a recuperar els cotxes; mentrestant esperem els altres tot fent una birra, i tal com ha passat durant tota la sortida, seguim estant ben esverats, ara encara més, amb l’adrenalina a “tope”. La sortida acaba amb un bon dinar a Puigcerdà. És clar, no podia ser d’una altra manera…Fins l’any vinent, tot i que entremig ja ens agradaria fer alguna altra sortida a muntanya…

IMG_20180716_122532 IMG_20180716_122355

ESCRIT: Teia