Text i fotografies: Marc Cornellà, Jordi Alsina i Carlus Abras
La cresta de Salenques – Tempestats és, potser, la cresta clàssica més coneguda del Pirineu i la més preuada per ser la ruta d’ascens clàssic més complicat al sostre del Pirineu: l’Aneto (3.403 metres).
Estem a l’agost i la calor apreta de valent. Les abundants nevades d’aquest hivern es fonen a marxes forçades, i és moment d’aprofitar per enfilar-se als cims més alts del Pirineu, preferiblement per les arestes més boniques i agrestes.
Una opció interessant és la cresta de Salenques – Tempestats, al Pirineu aragonès. Es composa de dos trams: Salenques (des del coll de Salenques fins al pic Margalida) i Tempestats (des del pic Margalida fins al cim de l’Aneto). La primera ascensió integral es va realitzar el 1934, per R. Ollivier i H. Wild.
Aquesta és una de les crestes mítiques del Pirineu, no tant per la seva dificultat sinó per la seva longitud i ambient hostil. En aquests indrets és fonamental fer una bona previsió meteorològica donat que hi ha pocs punts d’escapatòria i, en cas de tempesta elèctrica o boires espesses, la situació es pot complicar bastant.
Així doncs, el dilluns 5 d’agost a les 3 pm sortim de Palafrugell amb en Xiu i el Ninyo. Quatre hores més tard ens plantem a Benasc, i seguim carretera amunt en direcció a Llanos de Hospital. Durant el trajecte observem atònits les destrosses causades per les fortes riuades del juliol: carreteres engolides, cases penjant, rocs per tot arreu… devia fer por!
En arribar, agafem un petit autobús que ens du a l’aparcament de Plan de Besurta (tancat als cotxes durant els mesos d’estiu), des d’on iniciem la marxa amb el material adient, i passem pel costat del “Forat” d’Aigualluts (forat per on s’escolen les aigües provinents del cim de l’Aneto i que desemboquen a l’Atlàntic). Al cap d’una hora i mitja decidim aturar-nos perquè comença a fosquejar. Són les 9 pm i toca buscar un bon lloc per fer bivac. Un prat d’herba tova ens farà de matalàs.
Ens llevem a les 3.45 am i mengem quatre coses. Amaguem també els sacs i màrfegues darrere uns rocs, i emprenem la marxa amb els frontals encesos. Seguim riu amunt en direcció al coll de Salenques passant per alguna llengua de neu i tarteres costerudes. A mig camí ens desorientem un xic, prop del coll de Barrancs, encara que retrobem el camí cap al lloc ben aviat. Són les 6.30 am i el temps no pinta gaire bé. Alguns núvols amenaçadors ens fan dubtar, però a la fi decidim calçar-nos els arnesos i començar la cresta.
El tram inicial és assequible i, malgrat la fred de mans, avancem a bon ritme. Poc després trobem la Forca Estassen i preferim encordar-nos. La dificultat no supera el IV grau, però el pati a banda i banda és considerable. En Xiu obre el tram sense cap problema. Hi ha pitons clavats i només utilitzem cintes llargues i alguna baga. Arribem a un forat anomenat “pajarita” (en català, ocellet de paper), que ve donat per la seva forma, i continuem sumant metres per la cresta.
El temps segueix inestable, raó per la qual ens posem les piles. Sortegem grans blocs on trobem curiosos llocs per bivaquejar. Topem amb un altre mur delicat que ens obliga a encordar-nos novament (aquest cop em toca a mi); no és complicat, encara que uns peus de gat no farien nosa. Vaig trobant pitons i pujo fins fer una reunió en un bloc de pedra. Els asseguro i poc després ja són a dalt. Tan bon punt el Ninyo arriba, es disposa a muntar el ràpel per l’altra banda per tal de guanyar uns minuts d’or. Una vegada a baix fem via per un terreny delicat, aeri, fins culminar el cim del Margalida (3.241 metres). Aixequem la vista i, a l’altra vessant, el cel està completament destapat, cosa que ens fa ser optimistes a l’hora d’encarar la resta de la cresta. Continuem avançant i veiem el cim Russell (3.207 metres), i anem cap a l’espatlla de l’Aneto.
Per bé que el descens cap a la Bretxa Tempestats és senzill, l’entorn és sinistre i poc acollidor, i convida a seguir amunt. En Xiu i el Ninyo passen pels talls més tècnics i esmolats, com si anessin caminant per una vorera fins arribar al cim del Tempestats (3.290 metres). Aprofitem per descansar, menjar i beure durant uns 10 minuts. Tenim l’Aneto molt a prop, i això ens fa pensar que el ritme que duem és força ràpid.
Passem ara per una sèrie de blocs força caòtics. El terreny és delicat i l’inestabilitat de la roca ens obliga a anar amb quatre ulls (com sempre). Trobem un altre descens curt i ens disposem a encarrilar l’espatlla de l’Aneto en direcció al cim.
L’últim tram, sense cap dificultat, ens condueix al cim de l’Aneto (3.402 metres). Són les 10 am i, enmig de la celebració, ens adonem que hem anat a un ritme frenètics. Hem culminat la cresta sencera en 3h i 30m! I això que jo no les tenia totes… Llegint ressenyes havia vist que molta gent fa aquesta cresta en dos dies, fent bivac en punts intermitjos.
Foto de rigor i descens. Passem pel pas de Mahoma, el qual resulta irrisori tenint en compte d’on venim, encara que no li perdem el respecte. Enfilem pendent avall pel mig de la gelera fent lliscar el peus talment com si fossin uns esquís! Les esquerdes estan colgades de neu i això ens permet baixar amb destresa i alguna tombarella.
En acabar-se la neu, ens endinsem en un torrent pedregós que ens condueix al lloc on vam amagar els sacs. Són les 11.45 am i ja som a baix. Sols ens queda desfer l’aproximació per Aigualluts fins a Plan de Besurta, que fem força ràpid per no perdre l’autobús de la 1 pm. Ni que anéssim a la capital!
Ha passat molt ràpid, però ja hem acabat. Ha estat una jornada a la muntanya molt gratificant, on hem gaudit d’uns paisatges pirinencs extraordinaris i, el més important, amb la millor companyia possible.
Temps ascensió
Aproximació (Plan de Besurta – Bivac): 1h
Bivac – Coll de Salenques: 2h 30′
Cresta: 3h 30′
Descens (cim Aneto – amagatall sacs): 1h 40′
Amagatall sacs – Plan de Besurta: 1h 20′
TOTAL: 10h
Primer de tot dir-vos que sou molt collonuts, tots tres, i molt valents, és clar!. L’explicació d’aquesta caminada-expedició està super bé, és molt interessant, i molt detallada. Vull animar-vos a repetir més experiències com aquesta, però aixó sí, amb molt de seny i pensar amb els familiars que volem que disfruteu.
Fantàstica excursió, us felicito!