L’últim cap de setmana de juliol, uns 16 membres de l’AEP vam fer una sortida al Besiberri sud (3.023 metres), una muntanya situada en el límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Després de 4,5h de cotxe vam arribar a l’entrada del túnel de Viella i, mentre dinàvem, vam pensar què posaríem a la motxilla…

Amb l’estómac ple, vam començar a fer via cap amunt seguint una estreta vall plena de petits salts d’aigua. Al cap d’unes 2,5h ens plantàvem al llac de Besiberri, des d’on s’obria la vall i es deixava entreveure la cresta dels Besiberri: espectacular!

Feia vent i els núvols estaven nerviosos. Es veien petites plaques de neu que no ens haurien de portar gaires problemes. Poc després arribàvem al refugi lliure, a 2.200 metres d’altitud, on dues de les nou lliteres disponibles ja estaven ocupades, de manera que vam agafar lloc ràpidament i els que portaven tenda van començar a muntar-la. Van arribar sis persones més i, en breu, el cel es va tapar i va caure aigua i pedra a dojo. Per fortuna dels que dormien en tendes, aquestes ja estaven muntades i no van quedar negades per dins.

A causa de l’overbooking dins del refugi, la nit va ser mogudeta i de molta calor. Els que dormien en tenda tampoc van estar gaire millor. Tot i així, a primera hora del matí vam decidir fer una petita volta per trepitjar alguna clapa de neu i gaudir del paisatge que, malgrat els núvols, era espatarrant. Vam aprofitar-ho també per donar una càlida benvinguda a la Mone.

Un dels components de la sortida ens tenia una grata sorpresa preparada! En plena pujada suava molt i se’l veia cansat. A tots ens va extranyar. Més tard, tothom va entendre el perquè de tot plegat: duia una ampolla de cava i una caixa de galetes, i és que aquell dia era el seu aniversari!

A la fi, ja només quedava recollir-ho tot i tornar cap a casa, amb el sentiment que haurem de tornar al Besiberri sud per tal de fer cim.