Finalment el divendres 22/6 a les 4 de la tarda ens disposàvem anar cap a Batere a recollir la Flama. La ruta escollida era circular, i pujava per el Roc Negre, per el coll del Tretzevents i per la Xemeneia del Canigó i baixava per el refugi de Cortalets i per el GR-10. La ruta va ser increïble, sobretot quan vam entrar a la cresta del Roc Negre de nit. Un cop a cim vam poder veure la esperada Flama, on ens va escalfar una estona mentre recuperàvem forces per poder baixar. Ens va costar encendre el Quinqué degut a les ratxes de vent i la poca pràctica, però tot i així ho vam aconseguir.

La tornada va ser més tranquil·la però amb la idea de poder arribar una hora correcte per poder dormir i agafar la bicicleta ben d’hora. Una de les imatges més impactant va ser veure les primeres llums del dia mentre encara estàvem baixant. Vam arribar al cotxe a les 5:30 del matí i amb 30 km a les cames. Sense parlar gaire i amb les coses de dormir, vam anar a buscar un lloc per tirar el sac i aprofitar les poques hores que teníem per descansar.

Els primers raigs de sol que ens tocaven a la cara ens escalfaven mentre anàvem despertant. Encara dintre el sac, esmorzàvem les quatre coses que havíem portat. Dos hores després d’arribar del cim, ens posàvem el Maillot per continuar baixant la Flama.

La ruta de bicicleta de carretera començava a Batere i 114 km després arribava a l’Escala. Aquí es va fer el ralleu per la gent que havíem pujat a cim, però per nosaltres encara seguia. Per sort el port de Coustoges era un port suau ja que sinó ens hagués tocat refugiar-nos a una furgoneta escombra. La baixada fins arribar a Tapis, va ser vibrant on vam poder gaudir d’un ràpid descens per carretera. Un cop a Tapis ens vam trobar amb més gent que s’unia a la festa. A partir d’aquest punt els metres de desnivell eren negatius i tocava gaudir dels petits poblets que anàvem trobant.

Arribats a l’Escala, el que tocava era descansar fent un dinar amb els companys per poder seguir amb la BTT. Aquesta part de la ruta va ser molt tranquil·la ja que baixàvem pel pirinexus amb tota la gent que s’havia apuntat per fer aquesta ultima etapa. I finalment després tantes hores vam arribar a Palafrugell, on hi va haver una gran rebuda per part de la gent.

El dia va ser complet on de segur que ens quedarà en el record els dos extrems de la ruta. Quan enceníem el Quinqué a les 12 de la nit i quan donàvem la flama a la gent de poble a les 8 del vespre. Tot això ha estat possible per la col·laboració de la gent però en especial en Lluís Dispès que va ser qui va enredar a tothom per fer poble, per fer país.

ESCRIT :  ERNEST LLAONETA soci agrupació excursionista de Palafrugell

Ens va fer molta il.lusió porta per primera vegada la Flama del Canigó el nostre poble, agraïment tots els participants que sense ells no hagues fet posible!!!