Per a molts, Montserrat és un massís de formes singulars que s’enlaira des del cor de Catalunya. Aquestes muntanyes se solen conèixer per l’atractiva roca que ofereix als escaladors, per la història del Monestir de Montserrat i per les pregàries que rep la Moreneta. Encara que, més enllà d’això, poc se sol saber d’elles. Per aquest motiu, el passat diumenge 16 de juny, una quarantena de socis de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell (AEP) vam voler posar fi a aquest interrogant i vam plantar-nos al bell mig de la Catalunya Central.

Per davant teníem una caminada d’uns 15 km i +1.000m que ens duria del Coll de Maçana fins al Monestir de Montserrat, és a dir, d’oest a est. Passaríem doncs pel Castell de Bonifaci, les Agulles, el Canal Ampla, el Refugi Vicenç Barbé, el Coll de Port, la Coma dels Naps de Dalt i ens enfilaríem fins a Sant Jeroni, des d’on es podia divisar una panoràmica esplèndida de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat. Al final només ens quedaria una horeta per arribar al Monestir de Montserrat, on carregaríem les piles (alguns, amb gerres de cervesa de fins a 1 litre!).

El temps va ser excel·lent: un cel serè i un sol que picava de valent. Els que mai abans havíem anat a Montserrat, pensàvem que hauríem de caminar al descobert, sense trobar cap ombra, però ens vam equivocar. La major part del recorregut va transcórrer per camins i corriols amagats entre frondosos boscos d’alzina surera. Ara bé, vam haver de traginar molta aigua, i és que no vam trobar cap font en tot l’itinerari.

Sols quedava esperar que vingués l’autobús al pàrquing del monestir i desfer el trajecte de tornada cap a casa. Per fortuna nostra, el Ninyo ens va delectar amb un guiatge en anglès fins a l’estacionament, de manera que ningú es va perdre. Un ‘urra’ pels organitzadors!

Més informació de la sortida:

• Àlbum de fotos

• Track (Wikiloc)