És Setmana Santa i toca treure la pols de les alforges, aburgesades dins l’armari amb tanta inactivitat. La predicció metereològica no és la més optimista, però tot i així decidim escampar la boira durant 4 dies. Amb en Francesc i en Xevi, farem la ruta Pirinexus. La Pirinexus és una anella de 366 quilòmetres que des de la primavera del 2013 uneix les comarques gironines i la Catalunya del Nord. La ruta transcorre per indrets simbòlics de les nostres contrades, com l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, i també el Rosselló i el Vallespir, passant per capitals de comarca com ara Olot, Ripoll, la Bisbal d’Empordà i Ceret. Aquesta anella es composa de la xarxa de Vies Verdes ja existents (uns 150 km) i de nous traçats actualment en creació, adequant carreteres de baixa intensitat de trànsit.

Amb un cel amenaçador, el divendres 29 de març sortim de Palafrugell enfilant-nos cap al nord. Anem passant per diverses poblacions que ens resulten familiars tot resseguint un terreny bàsicament pla. Després de 100 km arribem a La Jonquera pel turó de Capmany, i la panoràmica és colpidora: un munt d’hectàrees cremades per l’incendi de l’Alt Empordà es projecten davant dels nostres ulls. Amb tot, és esperançador veure els primers brots dels boscos de sutge. L’endemà al matí culminem el coll de Panissars amb més pena que glòria. Les indicacions de la ruta Pirinexus en aquest tram brillen per la seva absència i ens guiem amb els instints més primitius: la sort. A la frontera no hi trobem la Gendarmerie esperant-nos per comprovar quin souvenir duem de la nit màgica de La Jonquera, sinó que quatre filferros i uns troncs mig podrits ens fan caminar per l’estora vermella en senyal de benvinguda al territori francès.

Ens trobem a la Catalunya Nord i ens resulta difícil no sentir-nos afalagats cada vegada que se’ns adreça algú amb l’incofusible accent del gran Pere Codonyan. Un bon dinar amb formatges artesans i cerveses locals a Céret ens dóna l’empenta necessària per arribar a Prats de Molló, on passarem la nit. Tips com un aglà amb l’esmorzar a base de melmelada casolana i xocolata calenta que endrapem, ens disposem a fer el segon àpat matiner del dia: el col d’Ares (1.513 m). Jo ja el coneixia i l’havia fet en ple hivern, així que ja sabia de què anava. Però en Francesc i en Xevi, no. El primer, triatleta, no té cap problema. I el segon, novell en l’art de pedalejar, ens sorprèn al marcar un ritme d’sprinter des del primer moment. Des d’aleshores s’ha convertit en l’Andy Goñi. Descens espectacular fins a Camprodon, fotografia de rigor, i cap al coll de Santigosa, entrada natural a la Vall de Bianya. Havent-nos tret la suor del dia a l’alberg de joventut d’Olot i havent-nos salvat d’un bon xàfec per qüestió de minuts, anem a la recerca de la mítica patata d’Olot, encara que al ser un dia festiu la majoria de restaurants estan tancats.

El dilluns es desperta ensopit, plujós i amb vent. D’Olot ens disposem arribar a Girona o bé, si el temps ens ho permet, a La Bisbal, a Palamós i a Palafrugell respectivament. Pedalejar amb pluja mai és agradable, però fer-ho amb una jaqueta que ja no repel·leix l’aigua, ho és menys encara. Per fortuna a Sant Feliu de Pallerols trobem uns lavabos públics facilitats per Vies Verdes que ens permeten posar-nos a recer del ruixat que està caient. Xops com ànecs i amb poques ganes de continuar la marxa, posem punt i final a la nostra ruta. En total, 3 dies i 250 km recorreguts entre rialles, paisatges verdosos i bon ambient.

Així doncs, la Pirinexus és una ruta molt interessant per a tots aquells que desitgin iniciar-se en el món del cicloturisme. Amb tots els serveis necessaris a l’abast del ciclista, amb un recorregut assequible i amb molts atractius tant naturals com culturals, no us ho penseu dues vegades!

Per veure l’àlbum fotogràfic de la ruta podeu clicar AQUÍ.

Si teniu ganes d’informar-vos més sobre aquesta ruta, podeu consultar els següents enllaços:

• Pirinexus: per conèixer amb més detall aquesta xarxa cicloturista.

• Pirinexus al Wikiloc: el recorregut de l’anella cicloturista ja està penjat al Wikiloc.

• Projecte ENLLAÇ: per saber qui ha darrere de tot això.