A les 9.00h del matí estem preparats per sortir. Un grup (Margarita, Nuri i Pilar) se’n va a caminar cap al Mestrecà. La resta del grup -Àlex, Cèlia, Frederic M., Frederic S., Ramon i Teia, anem a fer la ruta amb bicicleta. En Lluís Mauri ens fa l’assistència en cotxe (safety car).

Sortim molt animats, tothom  xerra i riu, els comentaris van pujant de to. M’he deixat els guants d’hivern i com que estem a 6ºC ja no sé si tinc dits o ferros… A la primera parada, en Lluís diu que ens ha sentit venir des de molt lluny, però de cop i volta la cridòria s’ha acabat. És clar, ens han clavat la primera punyalada. Uns kilòmetres abans del Coll de Carrera ha començat de forma sobtada un pendent molt bèstia i tothom ha quedat mut… Ens fem l’única foto de tot el recorregut i continuem endavant.

Cap a les 11.00h som just sobre Sant Pau de Segúries. L’Àlex es posa seriós: hem fet 22 quilòmetres i en queden 52! Diu que si tot és com el que acabem de fer, no anem gaire bé… En Ramon pregunta si a les 21.00h podrà anar a veure el Barça.

Fem un petit mos, deixem que en Frederic S. es faci massatges als peus perquè sembla que no porta un calçat gaire adequat, i continuem sense entretenir-nos cap a Sant Pau. Quin canvi! Una vegada a la carretera, els comptaquilòmetres treuen fum. Anem tan ràpids que en Lluís no ens ha vist passar a la rotonda de Camprodon. Quina sort, ara tot serà baixada fins que arribem a Beget. Per què sempre que vas caminant o amb bici i diuen “ara sí que comença la baixada” torna a venir més pujada? Se sent la Teia maleint els ossos d’algú que se’n va molt de pressa…

Ens trobarem a Beget. El paisatge de tardor és espectacular amb aquests colors. Tothom els observa, però, a diferents velocitats. Beget, avui, sembla Calella el dia de les havaneres. Tornem a menjar (tercera o quarta vegada?) i sortim cap al Coll de Salomó. Ara, a les dones ens ha agafat mandra i decidim pujar al safety car fins a dalt del Coll. De dalt del Coll fins a Oix baixem en un tres i no res. Tenim el cotxe a l’aparcament de Can Bundància i per tant ens queda un petit collet i després “tot baixada”. Es comprova una vegada més que en Frederic M. és un bon guia i no falla mai en temps ni en quilòmetres! Mentrestant, l’equip de trekkng està caminant per la zona del Mestrecà…

A l’hora que tothom havia previst, estem asseguts a taula. En definitiva, una ruta molt recomanable i amb bona companyia.

Cèlia Savalls