Diumenge 18 juny. Excursió de Cerbère a Port de la Selva
CERBÈRE A PORT DE LA SELVA (o una mica menys que fa mooolta calor….!!)
Som quasi una quarantena disposats a passar calor i descobrir raconets de la costa brava nord. Anar tant lluny fa mandra però si és amb bus i bona companyia en fa menys. N’est pas?
Només de sortir comença l’aventura l’autobus no es pot desfrenar i ni podem obrir per treure les bosses. Fem broma: Freeede que el vas buscar de rebaixes o que?
Tothom s’ho agafa de bon humor una excusa per fer el café aquells qui al llevar-nos tant d’hora els ha quedat pendent. L’altre excusa d’escurçar el recorregut amb el retard també ens va bé perquè amb aquesta calorassa tots 24 kms ufff… i de fet els organitzadors ja ho tenien previst si calia
Els mecànics de la colla hi treuen el nas a mirar el motor encuriosits però qui s’embrut la camisa és el xòfer. En poc més d’una hora tenim l’autobus de recanvi. Carretera i manta i cap a la França.
Arribats a Cerbere ens creuem amb un grup de caminaires de Terrassa molt nombrós i ens hi anem creuant fins a Portbou. Fet i fotut de Cerbere a Portbou és un salt però culleres puja i baixa ben dret!!
De bon principi el guíes es posicionen: en Carlus Abras a davant tot i que de tant en tant es para a fer recompte i la Maria Català va tancant el grup per assegurar que ningú es quedi enrera.
A mig cami parem al coll de Belitres amb plafons que expliquen part de la nostra història, temps d’exili. Pels qui els agrada saber més potser es queden amb ganes de llegir-ho amb calma però és una bona excusa per tornar aquest paratges.
En creuar Portbou es veu que estan de festa i el retruny d’un grup de percussió ens acompanyen a la segona muntanyeta que ens mena a Colera. Aquí ens hem saltat un parell de coses per apuntar a la llista i venir de nou a fer turisme cultural l’estació de Portbou amb el canvi de vies , el cementi penjat sobre el mar, el túnel-monument al filòsof Walter Benjamin que sembla que baixis per endinsar-te directament al mar
Aquestes sortides socials estan bé no es tracta d’anar a pinyó sino de poder-se trobar amb més gent que disfruta d’aquestes oportunitats de conèixer el territori.
El grup és ben divers de forma, d’edat, gent activa de l’AEP, socis i vilatans no sòcis… . Assidus a les caminades que ja es feien fa anys com en Julio que aquest any no se’n ha perdut ni una de les de xino xano. O l’Andre que no el veiem des de l’any passat a Cabrera i abans a la sortida del Pedraforca. Noves incorporacions com la Maria, mmm sang nova, relleu, per l’AEP que es prepari perquè ja l’hem enredat per fer torns a les barraques i pujar a fer nit a Fitor per l’Onco.
Deixem el GR 92 que seguíem per anar fins la platja a Colera i fer banyota, remullada i dinar. Quin luxe no? Un gelat o un cafè ràpid i apa no ens apalanquem massa que queda ruta per endavant. Passem pe Garbet i en lloc de seguir el GR anem tirant per les marques grogues que ens permet encara que es faci més volta passar arran de mar i descobrir penyasegats i caletes mig màgiques. Voltegem Cap Ras i fem la última tirada.
Se sent més d’un cop el comentari de que estem descobrint racons fantàstics però que com els de casa a enlloc.
Personalment el tros entre Colera i Llança m’ha sorprès. Els plecs de les formacions rocoses són ben curioses, el color de les platges es de tons de grisos com a Begur i no com el marró de les cales de Palafrugell. Ens ha faltat poder preguntar a la Conxita si es tracta d’esquist, de gres de calcaria com en altres sortides que ens ha fet lliçons de geologia.
Un dels últims trams entre cala i cala tenim 2 opcions o ens enfilem a les roques o ens traiem les “bambes” i ens mullem els peus. El Ninyo molt amablement es coloca en llocs estratègics on hi preveu certa difiultat per donar la mà i ajudar a creuar ( o ho fa per aprofitar de fer de les seves i esquitxar-ne uns quants….mmm?) Tot plegat contribueix al bon ambient de la sortida que ja s’acava.
Converses, silencis, paisatges, retratus, remullades, olors i mooolta calor. Sort també de la banyota i la cerveseta final.
Apali fins la propera edició
Algunes fotos