SIS GENERACIONS A MUNTANYA
Un any més hem fet la sortida del primer cap de setmana de juliol tot fugint de les havaneres. Diuen que ja en portem una trentena. Enguany hem fet nit al refugi de Malniu (per cert, molt ben comandat) i després d’una nit prou tranquil·la, malgrat els ronquets del foraster, ens hem aixecat ben aviat i hem enfilat cap al Puigpedrós (2913 m). 
Anàvem capitanejats pel nostre guia, gairebé espiritual, en Frederic Martí. La ruta circular ha començat passant per l’estany de Tartarés, a tocar del refugi; pocs metres més amunt en Payetu i en Fede han tingut una conversa molt arrancada amb un parell de vaques que tot pasturant se’ns han apropat massa, de manera que ells gairebé s’han vist obligats a fer servir les seves millors dots taurines tot mostrant-nos la seva agilitat amb el “capote. A la primera pujada en angle quasi vertical els Gruixuts ja han quedat al lloc que els pertoca, a uns més que a d’altres, o sigui, a la cua. El ritme entrenat d’oncotrail de la Mercè és difícil de seguir! Després les pulsacions ja s’han assossegat i tots hem anat fent, això sí, amb poques parades. Hem fet cim amb mitja hora menys del que estava previst i després de la imprescindible foto de grup hem començat a baixar ràpidament perquè feia una fred que pelava. Hem buscat un lloc més assoleiat per menjar quatre ganyips i cap avall que fa baixada. El paisatge ens regala unes imatges de pel·lícula: un bosc cada vegada més frondós amb el neret ben florit i els estanys de Guils i de Malniu al fons…
Com diu en Paietu, ens fan falta més sortides com aquestes que ens fan gaudir del paisatge i de la companyonia; diu ell, i ho compartim, que no ens cal tenir en compte l’edat, sinó les ganes de passar unes hores rient i explicant històries. Els Gruixuts no en tenim prou amb una sortida a l’any, hem de sortir més sovint, que els consells de l’Ania, d’en Jordi, d’en Pep i d’en Quim ens rejoveneixen, i la coca de l’Imma i les piruletes de la Mone… que tenen totes dues bona memòria per recordar aniversaris, i tantes altres anècdotes d’aquesta sortida ens renoven.
Sí, esperem en candeletes, la propera sortida.
TEIA