Tot i no ser mai una activitat de masses, estem molt satisfets amb la participació d’aquest any: 33 equips repartits entre les tres modalitats —llarga (25 km), curta (19 km) i iniciació (11 km). Creiem sincerament que totes han fet gaudir els participants; només calia veure les cares de felicitat en arribar a meta.

És un autèntic plaer poder fer feliç, ni que sigui per uns instants, a tanta gent.

A continuació us deixem algunes fotografies del dia i la classificació final.

Enguany tornem a tenir 3 recorreguts, perquè tothom pugui gaudir segons el seu nivell:

• LLARGA – 29km (desnivell 760m+), per corriols “Pata Negra”.
• CURTA – 19km (desnivell 500m+), ciclables per a tothom.
• INICIACIÓ – 10km (desnivell 100m+), per als petits de la casa.

🎁 Obsequi especial commemoratiu de la XXII edició. Per assegurar-te tenir-ne una s’ha de realitzar la inscripció abans del 30 de març.

🏅Diversos regals de la mà de @ebikesarea !

Una XXIIª edició que no deixarà a ningú indiferent! Us hi esperem!

Aquest any estem d’aniversari! 🥳
L’Agrupació Excursionista de Palafrugell fa 40 anys, i volem celebrar-ho tots junts amb un gran dinar de germanor!

📅 Dissabte 22 de novembre
🕐 A les 13:00
📍 La Bòbila, Palafrugell

Serà un dia ple d’alegria, records, rialles i retrobaments amb companys i companyes d’excursions de totes les èpoques. 🌄

Veniu a compartir aquest moment tan especial i a brindar pel futur de la nostra Agrupació! 🥂

🥘 MENÚ: pica-pica, arròs, pastís i begudes

💶 Preus:

• Soci/a: 18 €
• No soci/a: 23 €
• Menors de 12 anys: 5 €

No hi podeu faltar, us hi esperem amb molta il·lusió i ganes de festa! 🎊

INFORMACIÓ XVIII ROADBOOK BTT GAROINA EXTREMA 2022

Data: diumenge 16 d’abril de 2023.

Hora de sortida: sortida esglaonada, de 8:00h a 9:00h.

Punt de sortida: Pista esportiva Llofriu. Ubicació.

Preus online: socis/es AEP 7€  –  No socis/es AEP 12€.

Preus el mateix dia: 15€ (tant soci com no soci AEP).

Circuits:

· Volta llarga (38 km i +1.000m).

· Volta curta (25km i +500m).

· Volta iniciació (10km, planer).

Més informació:

· Cada participant no federat/da haurà d’afegir 2€ en concepte d’assegurança.

· Les preinscripcions es tancaran el divendres 14 d’abril a les 24h de la nit. A partir d’aleshores, hi haurà inscripcions presencials el mateix dia de la prova.

· Els equips estaran formats de 2 a 4 persones.

Categories: 
· General
· Femenina
· Ebike: equips amb, com a mínim, una ebike.

Autorització de menors:

Pots descarregar l’autorització de menors AQUÍ i portar-la degudament omplerta el dia de la marxa.

.

.

Obriu agendes: la 34a edició d’aquesta clàssica del nostre poble se celebrarà el diumenge 2 de juny a les 8:00h, amb la sortida des de la Plaça de Can Mario (Palafrugell). Hi haurà dos recorreguts, un de llarg (16km) i un de curt (12km).

.

El preu de les inscripcions online és de 5€ per a menors de 16 anys; 7€ per a socis AEP, i 8€ per a la resta, mentre que el preu de les inscripcions el mateix dia de la marxa és de 10€, i 5€ per a menors de 16 anys. Podeu descarregar-vos l’autorització de menors AQUÍ.

.

Ja us podeu inscriure per Internet clicant al següent enllaç: INSCRIPCIONS ONLINE

.

Adjuntem un mapa amb la localització dels pàrquings propers al lloc de sortida el dia de la marxa:

.

Viatge al país del gel (26/4 al 4/2 de 2018)

Feia temps que ens miràvem les parets de Noruega des de la distància. Era evident que tard o d’hora una incursió en aquest paradís havia de caure. Un cop fet l’últim examen i haver carregat de provisions tant de menjar com de material d’última hora, ens disposem a marxar cap a l’aeroport.

És ben bé que només estàvem pensant en quines vies feríem, ja que el cap el teníem a Noruega i penjat d’una reunió. Gràcies aquesta gran previsió ens vam equivocar de terminal, doncs res, cap el bus amb els 60 kg de material i cap a la T2.

Després dels entrebancs i tres hores i mitja de vol aconseguim arribar a l’aeroport d’Oslo sobre les 5 de la tarda, cullons quina gana! Estem disposats a fer cua per un tall de pizza a preu d’or, mentre en Carles intenta anar a buscar el cotxe de lloguer

Finalment, després d’estar més pendents de les cascades que es veuen al voltant de la carretera que de la mateixa, a les 9 del vespre aconseguim arribar a Bo (Telemark) on ens deixen un tros d’habitació i ens rifem poder dormir còmodament al llit o simplement a terra. Ara si que estem assimilant que som a Noruega.

Sona el despertador a les 6:30 AM però com és evident ningú surt del sac. Per sort només dura uns minuts quan algú obre la finestra per ventilar a causa de les flatulències que no ens han deixat dormir. Cop de gas i ens posem direcció cap a Rjukan, ara si que ja estem neguitosos.

Ara sí, posem el comptador a zero. El primer dia només és un simple reconeixement de la zona en què durant els 7 següents estarem, sense llum solar i gaudint com berrus.

En Quim, amb en Carles al derrera, encara en bona cara

El segon dia, després de quedar-nos en ganes de fer mes coses, sortim ja equipats de l’apartament i ens dirigim a Krokan, una zona d’escalada esportiva per agafar rodatge. Aquí ja comencem a mirar el gel d’una altra manera. Les vies ja son completament verticals i no pendents de gel d’entre 70 i 80º

En Lluis obrint la primera via del dia.

Pujant de primer a Ozzimosis (WI4)

A partir del quart dia les coses van canviar i ja vam començar a fer les vies de diversos llargs que estàvem buscant des de que vam marxar. Aquell dia només vam poder fer una via ja que ens vàrem perdre. Un cop trobat el camí correcte i un culenvagen, arribem a la Rjunkenfossen (WI4), on el primer que fem és anar a contemplar la via per excel·lència, la Lipton (WI7), la via en gel més difícil de la zona.

En Carles obrint el primer llarg, assegurat per en Quim

A partir d’aqui ja estàvem motivats per fotra-li peu al coll a alguna cascada una mica més exposada que les que havíem estat fent. Dit i fet, després d’estar parlant amb uns bascos que ja hi havien estat i amb la seguretat que podíem rapelar en cas de no veure clar l’últim llarg. Ens vam plantar a primera hora a peu de via. Vam fer dos cordades autònomes, en Lluis i en Carles i en Quim i jo. Primer llarg. Fàcil, campa de gel a 70 graus. Segon llarg de 60 metres, on varen escassejar els cargols i la corda però va ser dels millor que vam fer, ressalts de 4-5 metres a 90 graus

En Quim Obrint el primer llarg, mentre en Lluis ja afronta el segon

Un cop a la última R, petita conversa amb en Carles per posar tot a lloc mentre en Lluis i en Quim anaven pujant.

-Ernest: Com vas? Et veus en cor d’obrir o pujo jo?

-Carles: Ni de conya, obro jo.

No cal discutir. Un cop ha recopilat suficients cargols, tira amunt. En aquella reunió tothom callat i sentint en Carles “apretant el cul” per obrir el llarg clau de la via. Un cop sentim que ha muntat la reunió ens relaxem ja que podrem sortir i no caldrà rapelar. Ara és el meu torn, em tiren corda o pujo de primer? L’hi comento en Lluís, que havia pujat de segon després d’en Carles, que no em tregui els cargols que ho vull provar de primer. Les dues visions de l’últim llarg

El penúltim dia, ens atrevim amb la columna que veiem cada dia des de la carretera. El que no teníem previst era que el cansament ja començava a fer efecte.

Obro traça fins a sota la columna per muntar la reunió, com més a munt millor, aquest tràmit inicial ens comença a posar en situació. Estem fent cordada de tres ja que en Lluíis avui no vol pujar i es queda fent fotos.

Un cop muntada la reunió i sota una pluja d’aigua que regalima de la columna, en Carles, com sempre, comença a obrir el llarg. Una columna d’uns 15 metres que no només estava a 90 graus sinó que a causa de les condicions precàries del gel feia que no poguessis posar-te amb una posició de descans.

En Carles enmig de la columna

Per arribar a dalt vam patir de valent, on en Carles va haver de tirar de les reserves que ja no hi eren. Tot seguit vam pujar en Quim i jo, amb la comoditat de pujar de segon, tot i així també vam tenir els nostre problemes.

Aquí realment va acabar el nostre viatge ja que el setè dia només vam fer una via més per acabar de matar les ganes abans de marxar. Entre la fred i el cansament vam aguantar fins el migdia. L’últim dia ja va ser més tranquil vam anar a fer turisme a Oslo abans d’anar a dormir a l’aeroport. Va ser una visita fugaç, saltant de local en local a causa de la fred que feia a la capital.

Va ser un gran viatge de 10 dies amb grans persones que de segur que repetirem ja que encara tenim coses pendents a Noruega.

Josep Llaoneta soci de Agrupació Excursionista de Palafrugell

Caminada a la zona del Catllaràs.

Sortida pel Catllaràs en autobús, amb un itinerari aproximat de 7-8 hores caminant, amb pujades fortes, i un total de 20km i +1.000 metres. Cal portar calçat adequat, menjar per tot el dia (esmorzar, dinar i ganyips) i aigua, si bé anirem trobant fonts.

Es recomanar dur bastons i roba de recanvi per a la tornada en autobús.

Sortirem a les 6:45h del matí des del pàrquing de l’IES Baix Empordà. Preu: 8€ socis / 13€ no socis, que es pagarà el mateix dia de l’excursió.

Les inscripcions s’han de fer a Can Genís (972613104 / 687524307 tarda). Places limitades .

 Caminada a la zona del Catllaràs, amb 20km i +1.000m. Sortirem a les 7:00h del matí des del pàrquing de l’IES Baix Empordà.

Preu: 8€ socis / 13€ no socis. 

Una vegada més a les engires de la Festa Major ens hem trobat ben puntuals a tres quarts de set del vespre a Tamariu amb tot a punt: antimosquits, sopar, tovallola, roba de recanvi, aigua, frontal…

És ben bé que som gent de mar i muntanya, ens apuntem a tot.

Després de la distribució de caiacs capitanejada pel logístic d’el grup, en Cabe, tots ja som a l’aigua –alguns frisen més que d’altres, eh Maria!-  i tot enfilant el carril comencem a ratonejar pels entrants i sortints de la costa –sobretot ens sorprèn Sa Roncadora vista des de l’aigua-, alhora que fem broma, ens esquitxem uns als altres…ens ho passem d’allò més bé. Neptú ens ha volgut afavorir enguany regalant-nos un mar de plata que ens ha permès entrar fins al fons de la cova d’en Gispert, on amb l’ajut dels frontals, hem pogut resseguir les formacions rocoses d’estalactites i estalagmites, tot un espectacle!

I quan ja som a fora, l’anècdota de la sortida: en un vist i no vist, la família Alsina-Moreno ja és a l’aigua; tots menys en Xiu. Què ha passat? El caiac s’ha desestabilitzat i, fins i tot la Gopro ha naufragat…uns moments d’ensurt i amb una rapidesa inversemblant ja tenim de nou els mariners a bord i la càmera rescatada del fons del mar pel Ninyo. Tot en ordre. El Vent de fora, el vaixell de suport, no ha hagut d’intervenir. No sé si l’Imma ha documentat el moment… I iniciem el camí de tornada.

A la platja, una vegada tot endreçat amb perícia gràcies a la diligència d’en Francesc,  ens espera en Miquel exercint de gastrònom de primera. En Frederic Martí i la Pilar no triguen gaire a preparar els estris per fer el cremat, el foc del qual controla el Ninyo, mentre ells van repartint coca i carquinyolis. La mainada encara no té son: l’Aina, en Jordi, en Pep, en Quim, en Gil, la Maria, la Queralt, en Miquel…i els capitans del grup, en Ferran i l’Oriol, que malgrat la força amb què han remat encara tenen corda per estona.

Entre els 67 anys i els tres mesos, sigui l’edat que sigui la que tenim, tots els que formem part de l’Agrupació, tenim ganes de gaudir del moment i tenim la sort que els organitzadors sempre estan amatents a aquesta voluntat de passar-ho d’allò més bé.

De tornada cap a casa, una lluna de color taronja va sotjant a l’horitzó, tot un regal!

Gràcies a tots i fins la propera! Tot a punt per la Festa Major! Ens veiem a barraques… 

TEIA