Aquest any hem tornat al refugi de Sorteny, a Andorra. En teníem un bon record. Enguany la ruta s’ha enfilat cap al llac de l’Estanyó, i des d’allà, muntanya amunt, seguint la serra del Roc del Rellotge,  cap al pic de l’Estanyó (2915 m.) on la fita simula un estripagecs, que és una mena de barrot metàl·lic amb punxes irregulars cap als laterals, el qual es col·locava a les finestres de les bordes i cases de la zona del Pirineu i Andorra. El nom ve del fet que tenien com a objectiu estripar els gecs (jaquetes) dels lladres que intentaven passar entre els barrots, i avui dóna nom a una cursa de muntanya. Des del pic hem anat carenant per la collada de Ferreroles (2533 m.) passant per tres pics més, dels quals desconeixem els noms i, per tant, els hem batejat com a pics sense nom. De tornada no ens en hem pogut estar i ens hem entretingut fent un bany a l’estany, uns amb més fortuna que d’altres perquè el termòstat personal de cadascú pel que fa a la temperatura de l’aigua hem conclòs que és ben diferent.

Com sempre hem acudit a la cita d’en Frederic sèniors i joves, que aquest cap de setmana de principi d’estiu collem la mar de bé. Cada any gaudim més del paisatge, no sabem si perquè objectivament és més bonic o perquè els nostres ulls el saben apreciar millor; en tot cas la barreja de les catifes de neret amb flors silvestres diverses (la Cèlia sobretot i la Maria també coneixen la flora pirinenca i la Imma és una bona alumna) és tot un espectacle aquests dies de canícula, que hem après que és el moment de l’any en què l’estel canícula de la constel·lació del ca major surt i es pon amb el sol, i coincideix amb els dies en què la calor és excessiva.

Apa, doncs, a banda de caminar, enriolar-nos en qualsevol moment, gaudir d’un paisatge silenciós, amb una llum intensa…pujar l’endemà uns quants metres més per poder copsar el circ en tota la seva majestuositat i per deixar-nos atraure pel  soroll intrèpid de l’aigua…aquest any, doncs, som una mica més savis. Ara ja sabem què vol dir exactament canícula i estripagecs.

Moltes gràcies, organitzadors…l’any vinent hi tornem!!

]]> https://aepalafrugell.org/sortida-andorra-anem-al-pic-estanyo/feed/ 0 https://aepalafrugell.org/excursio-de-cerbere-a-port-de-la-selva/ https://aepalafrugell.org/excursio-de-cerbere-a-port-de-la-selva/#respond Sun, 18 Jun 2017 11:34:15 +0000 https://aepalafrugell.org/?p=2807 Read more]]> Diumenge 18 juny. Excursió de Cerbère a Port de la Selva

CERBÈRE A PORT DE LA SELVA (o una mica menys que fa mooolta calor….!!)
Som quasi una quarantena  disposats a passar calor i descobrir raconets de la costa brava nord. Anar tant lluny fa mandra però si és amb  bus i bona companyia en fa menys. N’est pas?
Només de sortir comença l’aventura  l’autobus no es pot desfrenar i ni podem obrir per treure les bosses. Fem broma: Freeede que el vas buscar de rebaixes o que?

Tothom s’ho agafa de bon humor una excusa per fer el café aquells qui al llevar-nos tant d’hora els ha quedat pendent. L’altre excusa  d’escurçar el recorregut amb el retard també ens  va bé perquè amb aquesta calorassa tots 24 kms ufff…  i  de fet els organitzadors ja ho tenien previst si calia
Els mecànics de la colla hi treuen el nas a mirar el motor encuriosits però qui s’embrut la camisa és el xòfer. En poc més d’una hora tenim l’autobus de recanvi. Carretera i manta i cap a la França.

Arribats a Cerbere ens creuem amb un grup de caminaires de Terrassa molt nombrós i ens hi anem creuant fins a Portbou.  Fet i fotut de Cerbere a Portbou és un salt però culleres  puja i baixa ben dret!!
De bon principi  el guíes es posicionen: en Carlus Abras a davant tot i que de tant en tant es para a fer recompte i la Maria Català va tancant el grup per assegurar que ningú es quedi enrera.
A mig cami parem al coll de Belitres amb plafons que expliquen part de la nostra història, temps d’exili. Pels qui els agrada saber  més potser es queden amb ganes de  llegir-ho amb calma però és una bona excusa per tornar aquest paratges.

En creuar Portbou es veu que estan de festa i el retruny d’un grup de percussió ens acompanyen a la segona   muntanyeta que ens mena a Colera. Aquí ens hem saltat un parell de coses per apuntar a la llista i venir de nou a fer turisme cultural l’estació de Portbou amb el canvi de vies , el cementi penjat sobre el mar, el túnel-monument al filòsof Walter  Benjamin que sembla que baixis per endinsar-te directament al mar
Aquestes sortides socials estan bé  no es tracta d’anar a pinyó sino de poder-se trobar amb més gent que disfruta d’aquestes oportunitats de conèixer el territori.

El grup és ben divers de forma, d’edat, gent activa de l’AEP, socis i vilatans no sòcis… . Assidus a les caminades  que ja es feien fa anys com en Julio que aquest any no se’n ha perdut ni una de les de xino xano. O l’Andre que no el veiem des de l’any passat a Cabrera i abans a la sortida del Pedraforca. Noves incorporacions com la Maria, mmm sang nova, relleu, per l’AEP que es prepari perquè ja l’hem enredat per fer torns a les barraques i pujar a fer nit a Fitor per l’Onco.

Deixem el GR 92 que seguíem per anar  fins la platja  a Colera i fer banyota, remullada i dinar. Quin luxe no? Un gelat o un cafè ràpid i  apa no ens apalanquem massa que queda ruta per endavant. Passem pe Garbet i en lloc de seguir el GR anem tirant per les marques grogues que ens permet encara que es faci més volta passar arran de mar i descobrir penyasegats i caletes mig màgiques. Voltegem Cap Ras i fem la última tirada.
Se sent més d’un cop el comentari de que estem descobrint racons fantàstics però que com els de casa a enlloc.
Personalment el tros entre Colera i Llança m’ha sorprès. Els plecs de les formacions rocoses són ben curioses, el color de les platges es de tons de grisos com a Begur i no com el marró de les cales de Palafrugell.  Ens ha faltat  poder preguntar a la Conxita si es tracta d’esquist, de gres  de calcaria com en altres sortides que ens ha fet lliçons de geologia.

Un dels últims trams entre cala i cala tenim 2 opcions o ens enfilem a les roques o ens  traiem les “bambes” i ens mullem els peus. El Ninyo molt amablement  es coloca en llocs estratègics on hi preveu certa difiultat per donar la mà i ajudar a creuar  ( o ho fa per aprofitar de fer de les seves i esquitxar-ne uns quants….mmm?) Tot plegat contribueix al bon ambient de la sortida que ja s’acava.
Converses, silencis, paisatges, retratus, remullades, olors i mooolta calor. Sort també de la banyota i la cerveseta final.
Apali fins la propera edició

Algunes fotos