Aquest any hem tornat al refugi de Sorteny, a Andorra. En teníem un bon record. Enguany la ruta s’ha enfilat cap al llac de l’Estanyó, i des d’allà, muntanya amunt, seguint la serra del Roc del Rellotge,  cap al pic de l’Estanyó (2915 m.) on la fita simula un estripagecs, que és una mena de barrot metàl·lic amb punxes irregulars cap als laterals, el qual es col·locava a les finestres de les bordes i cases de la zona del Pirineu i Andorra. El nom ve del fet que tenien com a objectiu estripar els gecs (jaquetes) dels lladres que intentaven passar entre els barrots, i avui dóna nom a una cursa de muntanya. Des del pic hem anat carenant per la collada de Ferreroles (2533 m.) passant per tres pics més, dels quals desconeixem els noms i, per tant, els hem batejat com a pics sense nom. De tornada no ens en hem pogut estar i ens hem entretingut fent un bany a l’estany, uns amb més fortuna que d’altres perquè el termòstat personal de cadascú pel que fa a la temperatura de l’aigua hem conclòs que és ben diferent.

Com sempre hem acudit a la cita d’en Frederic sèniors i joves, que aquest cap de setmana de principi d’estiu collem la mar de bé. Cada any gaudim més del paisatge, no sabem si perquè objectivament és més bonic o perquè els nostres ulls el saben apreciar millor; en tot cas la barreja de les catifes de neret amb flors silvestres diverses (la Cèlia sobretot i la Maria també coneixen la flora pirinenca i la Imma és una bona alumna) és tot un espectacle aquests dies de canícula, que hem après que és el moment de l’any en què l’estel canícula de la constel·lació del ca major surt i es pon amb el sol, i coincideix amb els dies en què la calor és excessiva.

Apa, doncs, a banda de caminar, enriolar-nos en qualsevol moment, gaudir d’un paisatge silenciós, amb una llum intensa…pujar l’endemà uns quants metres més per poder copsar el circ en tota la seva majestuositat i per deixar-nos atraure pel  soroll intrèpid de l’aigua…aquest any, doncs, som una mica més savis. Ara ja sabem què vol dir exactament canícula i estripagecs.

Moltes gràcies, organitzadors…l’any vinent hi tornem!!

]]> https://aepalafrugell.org/sortida-andorra-anem-al-pic-estanyo/feed/ 0 https://aepalafrugell.org/sortida-amb-autobus-de-costoja-lermita-del-fau-macanet-de-cabrenys/ https://aepalafrugell.org/sortida-amb-autobus-de-costoja-lermita-del-fau-macanet-de-cabrenys/#respond Wed, 15 May 2019 12:23:26 +0000 https://aepalafrugell.org/?p=3330 Read more]]> Sortida de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell a l’ermita del Fau

Ens trobem a les 7 del matí a l’aparcament de l’INS Baix Empordà i, aquesta vegada amb una puntualitat gairebé britànica (tot i que l’Albert i la Maria no estaven gaire d’acord), enfilem carretera amb destí a Costoja, a la Catalunya nord, comarca del Vallespir i on la Maria Català hi té avantpassats enterrats, els Matacat. Fem una visita al poble, a l’església i al cementiri. Passem conversa amb uns quants vilatans que estan esperant que arribi el pa, en un banc de la plaça, al solet del matí i a recés de la tramuntana. Farem una primera excursió d’un parell de quilòmetres per un camí frondós a mig del bosc entre atapeïdes alzines que amb la llum del matí semblava que tenien les fulles d’argent. L’autobús ens recull per enfilar cap al coll dels Horts (770 m) i d’allà cap a Sant Cristòfol dels Horts, una església romànica enrunada, que pertany al municipi d’Albanyà. Sorprèn la paret falsa de l’absis amb restes de pintura, que, evidentment és un element constructiu d’una època posterior.

Seguidament ens dirigim camí amunt, amb un primer pas prou fàcil, cap al Puig de la Fillola, que alguns vam pensar que era Arget, perquè ens vam fixar que el temps el mesuraven amb quarts d’hora…Dalt del puig les vistes són espectaculars; tanmateix, no en tenim prou, desfem camí i des de la base de Sant Cristòfol, ara sí, pujada amunt cap al puig de la Gavarra i el Castell del Bac, que és una muntanya de 1.057 metres, situada entre els municipis d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC). Per arribar-hi, alguns hem fet un petit tram de grimpada, ajudant-nos amb una cadena; també hi havia la possibilitat d’un camí alternatiu per sota el túmul. La serra de Bac Grillera està inclosa en l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. I tot carenant arribem a l’ermita de Santa Maria del Fau, en reconstrucció… Ara sí, divisem tot Catalunya: Bastiments, Comenegre, pic de les Bruixes, pic de Sant Marc, Bassegoda, Montseny, el Far, el Puigsacalm ens queda una mica lluny, la Mare de Déu del Món, Roca Corba, les Gavarres, la platja de Pals, el Montgrí i la Badia de Roses, el Paní, l’Albera, les Salines…és indescriptible l’espectacularitat del paisatge des d’aquí dalt.

Ara toca començar a tornar, desfem el camí fins el coll del Fau en direcció a Maçanet de Cabrenys, passant per Sant Pere dels Vilars i l’ermita dels Horts. Al casino de Maçanet ens espera una birra ben refrescant i ben merescuda.

Gràcies, Niño, Nacho, Imma, Salita… hem passat un dia amb molt bona companyia.  No podíeu haver encarregat un dia i un itinerari millor!!!

Fins la propera…

Teia