“Som molt conscients de la il·lusió i l’esforç que els equips posen cada any en la preparació de la cursa i per aquest motiu hem treballat fins a l’últim moment per adaptar l’esdeveniment a les circumstàncies actuals”, ha explicat Lluís Comet, director d’Oncotrail. “Lamentablement, hem hagut de prendre aquesta difícil decisió davant la impossibilitat de garantir la total seguretat tant dels corredors com dels voluntaris, públic i organitzadors”, ha afegit.

INSCRIPCIONS I DONATIUS

Els equips inscrits a l’Oncotrail 2020 tenen garantida la plaça per a la convocatòria de l’any que ve, amb l’única condició que abans del pròxim 3 d’octubre hagin ingressat com a mínim la meitat dels 1.000 euros de donatiu que es demanen per participar-hi, és a dir 500 euros. La resta de l’import, fins arribar als 1.000 euros de donatiu mínim, es podrà aportar fins al dia abans de la celebració de la cursa.

D’aquesta manera, la Fundació Oncolliga Girona podrà disposar d’una aportació solidària de 150.000 euros per poder continuar la seva tasca d’atenció als malalts de càncer en els pròxims mesos i contrarestar, en part, la pèrdua d’ingressos que ha tingut en els últims mesos a causa de la situació de crisi sanitària.“No solament hem hagut d’ajornar esdeveniments com l’Oncotrail i l’Oncoswim, sinó també la major part de les activitats solidàries que organitzen les nostres delegacions per recaptar fons, com ara arrossades, curses populars, sopars populars, desfilades de moda, etc. Tot i que estem treballant per trobar alternatives, aquests mesos de pandèmia ja han suposat un sotrac important a nivell de tresoreria”, ha explicat la presidenta de l’entitat, Lluïsa Ferrer.

En el cas que un equip no pugui participar a la cursa en la nova data prevista, podrà donar-se de baixa i se li retornarà, si ho demana, l’import de les inscripcions i de les donacions, sempre que ho sol·liciti abans de finals d’aquest any.

EQUIP ORGANITZATIU
Fundació Oncolliga Girona
Club Atlètic Palafrugell
Agrupació Excursionista Palafrugell

L’ Agrupació Excursionista de Palafrugell  juntament amb Club Atlètic Palafrugell , vam tenir al  reconeixement a l’organització de Oncotrail format per Oncolliga de Girona

Aquesta serà 7ª edició Oncotrail que col.laborem , i estem molt orgullosos de posar el nostre granet de sorra en aquest projecte solidari.

Aeperus moltes gràcies !!!!

.

La sisena edició d’aquesta prova solidària que, any rere any, bat records i s’estableix com una de les marxes per antonomàsia de les comarques gironines, ha tingut una participació de 234 equips i una recaptació total de 276.000€. Un èxit descomunal! La cursa, organitzada per Fundació Oncolliga Girona i amb l’estreta col·laboració de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell, ha comptat amb el suport unànime de més de 500 voluntaris, els quals, una vegada més, han esdevingut la peça clau perquè el dens engranatge de l’Oncotrail funcionés de meravella. Moltes gràcies a tots/es!

.

Pensem que no hi ha manera més honesta d’explicar com ha transcorregut la sisena edició de l’Oncotrail que passant el micròfon a dues components dels equips participants. En aquest cas, a la Teia Galí i a l’Eulàlia Vila, d’Els Gruixuts, un dels equips de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell que debutaven a la marxa.

.

Escrit de la Teia Galí

Quan en Lluís Comet va somiar la seva primera Oncotrail, suposo que poc es podia imaginar l’èxit de participació que any rere any té la convocatòria. Des de la primera edició que vaig fer de voluntària, m’he emocionat sempre veient la plaça de can Mario plena de gom a gom de corredors i marxaires tan contents i a punt per fer un esforç físic considerable per una causa que es mereix tota la nostra força.

 .

Tot amb tot, si no fos per la feina de preparació, d’organització, de logística, acondicionament dels camins, acords amb propietaris i administració, senyalització, avituallaments… feina tota feta fonamentalment des del voluntariat de Palafrugell i també de tants altres pobles, res d’això hauria estat possible.

 .

I jo sempre havia pensat que en tenia prou amb quedar-me en el marc del voluntariat; tanmateix, un dia se’m va ocórrer pensar que qui sap… potser també ho podria fer. I se’m va ocórrer compartir amb els amics un somni que al principi em va semblar una utopia. I va ser que hi havia més d’un de nosaltres que també s’ho havia plantejat. Estàvem pensant, doncs, en fer un grup d’Oncotrail!!! Potser era una bogeria; tanmateix, en Lluís Comet, quan ho va imaginar per primera vegada, potser també se li va plantejar algun dubte, i al cap i a la fi, a vegades els somnis i les bogeries ajuden a fer que el món sigui una mica millor. I no sé si  el dinar de barraca on es va decidir tot, l’havíem convocat per menjar cargols, garoines o calamars, però el que sí recordo, com si fos ara, és el moment en què algú va fer memòria i va dir que anava avançant el termini per apuntar-se a l’Oncotrail i, telèfon en mà, l’equip va quedar inscrit amb un temps rècord al web. Quant a la identificació de l’equip, com que tot va anar tan de pressa, va quedar el nom amb el qual ens anomenem quatre ganàpies de l’Agrupació, “Gruixuts”, i hi vam afegir el número 1; potser vam ser una mica visionaris i qui sap si l’any vinent fem un segon grup i hem d’inscriure un “Gruixuts 2”? Qui sap?

 .

Ja no podíem retrocedir, i així vam començar els entrenaments, que a l’estiu es van fer menys actius perquè alguns vam aprofitar per fer vacances, però que ens hem pres amb seriositat, tot i que en cap moment hem deixat de passar-ho molt bé i hem rigut molt. El nostre objectiu era caminar -no córrer- i vam planificar els agrupaments de cada tram de l’equip; sabíem que podríem haver de fer canvis, si bé no ha estat necessari. Crec que els astres s’han alineat al nostre favor, ha confluït l’experiència  en Oncotrails d’en Jordi Plaja, la capacitat estratègica d’en Fede, la perseverança de la Conxita, l’enriolament i bon caràcter de l’Eulàlia, l’humor d’en Pepe, la disciplina de la Maria, l’animositat de la Pilar, el bon disseny de la Laura, la paciència d’en Jaume, el bon caràcter de la Margarita que ens ha aguantat durant la cursa totes les neures, la disponibilitat d’en Lluís, els ànims de la Teresa i de la Roser, i dels amics Gruixuts, i dels fills, i els massatges d’en Julián… La col·laboració de tots i de cadascú ho ha fet possible. I al final ha valgut tan la pena! Ens en hem ensortit d’allò que pensàvem que només podia ser una il·lusió!

.

Personalment, crec que he foragitat el monstre de la malaltia, que això també m’ha empès! Gràcies a tots per ser-hi i ajudar-m’hi!!!

 .

Escrit de l’Eulàlia Vila

Benvolgut grup de  l’Oncotrail,

 .

M’ha encantat llegir l’escrit de la Teia, m’ha emocionat molt llegir amb la il·lusió que ha narrat tot el procés des del primer dia boig que en vàreu parlar. Quin encert de bogeria! La veritat és que jo també en un primer moment vaig sentir una barreja d’entusiasme i dubte pensant si podria estar a l’alçada que una Onco es mereix quant a preparació física. No dubtava de vosaltres en cap moment, que consti. Dels meus genolls, sí. Els nostres entrenadors i coaches ens han sabut engrescar de valent fins el darrer moment, i això és d’agrair.

 .

Només us vull dir que estic encantada d’haver compartit amb tots vosaltres tantes hores de caminades a marxa ràpida, d’algunes corredisses fins i tot, pujades a miradors a tota castanya i en temps rècord, dispositius GPS que van al seu ritme, propostes de trams super ben equilibrades, pastilles efervescents miraculoses, frontals a mig gas …

 .

Heu fet possible que ara sigui una experta en marques, models i ofertes de sabates esportives para mujer -trail- días de lluvia y viento y terreno no asfáltico-; també en dissenys de motxilles Camelback, que són molt maques i barates i d’altres més cares i de dubtosa practicitat. I què dir de les converses sobre teixits de cotó de tota la vida i de les samarretes tècniques que no valen res. Res a dir del super disseny del cargol que ha estat un encert total.

 .

He rigut molt, m’ho he passat molt bé amb tots vosaltres i amb tot l’equip de suport que ja ha esmentat la Teia. Tots junts hem fet un super equip.

 .

Gràcies a tots per fer-ho possible, de debò.

 .

I, ara, només tinc un dubte: què farem els dilluns i els dimecres?

 .

Una abraçada

.

Aquest any, més i millor.

Enguany, la cursa solidària Oncotrail celebrava la 5a edició. I any a any es va consolidant com un esdeveniment que tothom espera amb il·lusió i moltes ganes. Els números parlen per si sols.

En les 4 edicions anteriors es van recaptar al voltant de 390 mil euros. En la d’aquest any, ja superen els 230 mil euros. Els equips participants passen de 45 al 2013 a 198 aquest any. Estem parlant de més de 1.500 corredors i corredores. D’aquí poc la plaça de Can Mario quedarà petita per a donar el tret de sortida!

La logística es millora any a any, no és fàcil gestionar 100 km de cursa, 11 avituallaments, més de 500 voluntaris, que, des de ben aviat del dissabte 7 d’octubre fins al migdia del diumenge 8, estan al peu del canó donant-ho tot perquè no falti de res a ningú.

Si passem al vessant merament esportiu, ha estat una edició amb molt de nivell. Els equips es preparen durant molts mesos i de manera molt específica aquesta cursa. Molts i molts equips han rebaixat en molts minuts i fins i tot alguna hora el seu antic registre.

Només, dir que l’any passat només 4 equips (dos de la nostra agrupació) van poder baixar de les 10 hs. en realitzar els 100 km. Aquest any han sigut 8 equips, els que han arribat abans de les sis de la tarda i el novè en 10h 2′.

També la lluita en els llocs capdavanters ha estat molt emocionant, ja que durant tot el recorregut la diferència entre el 1r i el 5è era de pocs minuts, arribant a Palafrugell en 12′, els 4 primers equips.

Els equips de l’Agrupació Excursionista han fet una gran feina, i aquests han estatt els seus resultats:

3ers…..AEP CAP ……………………9h.31′
4ts…….AEP Keep Calm…….……. 9h.34′
21é……AEP Correcuits…….……..11h.38′
68é……Sugar Team AEP ………..13h.56′

Moltes gràcies a tots els que feu possible un dia tan fantàstic. Fins l’any vinent!

Aquesta cursa solidària és va celebrà 1 i 2 d’octubre, organitzada per la Fundació Oncolliga Girona, conjuntament Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell.

En aquesta edició Oncotrail va recaptar 173.802 euros que es destinaran a la lluita contra el càncer.

I varen participar 140 equips  , i varen recorre 100 km en un temps màxim de 30 hores, passant per deu punts de control i avituallament.

Membres de Aep es varen sumar en aquest repte esportiu i benèfic.

Clasificació:

 1 º Mercat de Lleó 9:11

 2º Keep Fighting Team 4  9:36h

3º AEP – CAP 9: 47h

4º AEP – keep calm 9: 59h

23 º AEP Correcuits 12:28h

46º Fem AEP 14: 07 h ( primeres femines )

55 º Sugar Team AEP 14: 38h

Si voleu saber més cosess Fundació Oncolliga Girona feu clic aquí

MOLTES GRÀCIES!!!

Els 94.000€ recaptats d’enguany es destinaran a la Fundació Oncolliga de Girona per a la millora de les condicions dels centres hospitalaris de la província de Girona, el que permetrà doncs una millor atenció als malalts de càncer.

Un munt de socis i sòcies han participat de forma activa en l’Oncotrail 2015. I no només organitzant-la, sinó corrent-la. De fet, l’AEP ha esponsoritzat tres equips, amb uns resultats finals espectaculars: 2ª, 4ª i 18ª posició.

En 2ª posició: AEP-Keep Calm (10 hores i 16minuts).

En 4ª posició: AEP-CAP (10 hores i 28 minuts).

En 18ª posició: AEP-Correcuits (12 hores i 40 minuts).

No podem oblidar-nos tampoc d’una part fonamental de l’Oncotrail, sense la qual aquesta cursa solidària no seria possible: els voluntaris. El realment meritori ha estat traçar el marcatge, la verificació i el desmarcatge  del 100% del tram dels corredors i els seus vehicles de suport.

Aquesta tasca s’ha complementat amb un avituallament de traca i mocador que, com cada any, munta l’AEP a Santa Coloma de Fitor. Molts participants encara destaquen la gran recepció que hi han tingut al seu pas.

Moltíssimes gràcies a tots i totes!

L’Alberto Garcia, pare de la Mireia i apassionat de la muntanya, no va participar a l’Oncotrail, encara que va acompanyar amb bicicleta i en quasi tot el recorregut de la prova a l’equip de l’AEP participant a la cursa. L’Alberto ens narra com va viure l’Oncotrail en primera persona, com ho va viure des de dins.

“En primer lloc, voldria felicitar als organitzadors, col·laboradors, ajudants i participants, que han dedicat el seu temps i el seu esforç perquè aquest esdeveniment esportiu fos un èxit i així col·laborar amb aquesta gran causa que és la lluita contra el càncer.

Els components de l’equip que representaven a l’Agrupació Excursionista de Palafrugell van ser:

La Mireia, sempre amb la inseguretat i el dubte abans de la cursa, preocupada per si donarà la talla i podrà seguir el ritme dels altres. Quan comença la cursa es transforma, deixa de ser la Mireia insegura i es converteix amb una esportista de grandíssim nivell que supera amb escreix totes les expectatives.

En Mati, sempre entusiasta i alegre. En els controls, en comptes de beure i menjar per recuperar-se, no para d’enraonar, no calla; s’apuntaria a un bombardeig per fer quilòmetres, quan no pot més és perquè fa ja molta estona que s’ha quedat sense piles. S’hi va deixar la pell per ajudar a l’equip.

En Marc, la modèstia i la discreció, qualitats genètiques per destacar en qualsevol esport, molt bo en tot el que fa. Gran com a esportista i gran com a persona.

En Ricky, la motivació sense límits; esportista d’altíssim nivell amb capacitat per aspirar a podi en qualsevol prova en què participi; s’apuntaria a dues Oncotrails seguides; un puntal en l’equip.

L’Enric, com a capità de l’equip va fer-ho amb la sensatesa i l’experiència d’un professional,  moderant el ritme i donant les instruccions adequades. Generós en l’esforç. Ho va donar tot i més!

I en David. Quan em van dir que formava part de l’equip vaig comentar que amb el seu pes i amb la seva envergadura tindria dificultats per aguantar tants quilòmetres. Em vaig equivocar, no només va aguantar, sinó que va fer més quilòmetres dels assignats, va contribuir com el que més al triomf de l’equip. Les meves disculpes.

Jo no formava part de l’equip que representava a l’AEP a l’Oncotrail celebrada el dotze d’octubre, però vaig acompanyar a l’equip amb la meva BTT durant gairebé tot el recorregut. Sé de primera mà el ritme, les pujades, les baixades i els murs interminables que varen suportar les seves cames per arribar primers a la línia de meta. El recorregut “trenca-cames” i exigent al màxim i la quantitat de quilòmetres acumulats eren només aptes per a cames, cors i ments privilegiades “en estat de gràcia”; però fins i tot complint tots aquests requisits, no tenies la certesa de poder-ho aguantar.

Els corredors de l’AEP s’hi varen deixar la pell per a fer un paper digne i varen patir el que ningú s’imagina, primer amb la idea d’acabar sense cap altre pretensió que fer una bona cursa i, més endavant , quan varen veure que tenien opcions de guanyar, van treure forces d’on no n’hi havia, traient fins l’últim bri de la seva energia per tenir la merescuda victòria després de tant i tant d’esforç.

Aquesta és una de les poques vegades, potser l’única, que he tingut l’oportunitat de seguir una competició d’aquesta duresa des de dins, pujada a pujada, quilòmetre a quilòmetre i ser testimoni d’excepció de tot l’esforç i de la generosa entrega del nostre equip; però el que més em va impressionar a banda de l’extrema duresa de la prova, va ser la solidaritat, la generositat, el companyerisme i l’actitud compromesa, donant-ho  tot per fer un bon paper, però prioritzant sempre el grup i l’estat de cadascun dels corredors. L’equip es va mantenir unit durant tot el recorregut, corrent sempre junts, com si fos un de sol; les seves converses eren d’ànims i recolzament dels uns amb als altres; no hi havia ni forts ni fluixos, només un objectiu comú que havien d’aconseguir entre tots.

Vaig ser testimoni de crisis duríssimes d’algú que es quedava endarrerit perquè el seu cos deia prou, amb terribles enrampades que amenaçaven en bloquejar les seves cames. Gairebé arrossegant els peus i sofrint l’inimaginable, seguien com podien per intentar mantenir el ritme i no perjudicar la marxa dels demés.

Les mostres de generositat varen ser constants, fins al punt que algun corredor que ja li tocava descans i relleu en el següent control, tot i que estava desitjant arribar perquè el seu cansament era extrem, s’oferia per continuar i fer el torn del seu company que estava molt pitjor, amb el risc i la por de no arribar, i el desgast i l’esforç que això representa.

Però, si els quilòmetres i l’extrema duresa de la cursa obligaven als corredors a fer uns esforç inhumà, els crits d’entusiasme i els ànims d’amics, familiars, coneguts i aficionats, que hi havia en els controls per animar els corredors, eren una injecció contínua d’energia que et posava la pell de gallina. Varen contribuïr amb el seu gran entusiasme a la victòria de l’equip.

Un milió de gràcies per a tots!!!

Per a mi va ser un autèntic plaer compartir amb els corredors un dia tan intens i tan emocionant; per unes hores vaig reviure temps passats i em vaig sentir una mica més jove.

Felicitats per la vostra merescuda victòria, un deu com a esportistes i una lliçó magistral de companyerisme i de treball en equip.”

MÉS INFO A:

Àlbums de fotos

Classificacions