Llicències 2013
Per tramitar la llicència federativa dels socis de l’AEP per l’any 2013 s’ha de seguir el procediment dels anys anteriors. Triar la modalitat de llicència a la web de la FEEC i fer l’ingrés corresponent al compte de l’AEP. Nosaltres fem els tràmits i el carnet el podeu recollir a Can Genís. Passos a seguir per tramitar la llicència...
Fes-te soci
Vols fer-te soci de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell (AEP) i gaudir de les diferents activitats que organitzem al llarg de l’any amb un descompte? És molt fàcil: descarrga’t i omple la següent fitxa de soci amb les teves dades personals i fes un ingrés de 20€ en concepte de quota anual de soci al número de compte...
Audiovisual ‘Una volta pel sud-est asiàtic’
Passi audiovisual ‘Una volta pel sud-est asiàtic’ a càrrec de Carlus Abras: divendres 14 de juny a les 22:00h a la sala de dalt del Teatre Municipal de Palafrugell (TMP).
Tots coneixem el Ninyo i els seus viatges espectaculars. Aquesta vegada ens explicarà les seves aventures pel sud-est asiàtic: quasi 6 mesos descobrint els països de Tailàndia, Laos, Vietnam i Cambodja. Menjars exòtics, aprenentatge de massatges orientals, caminades non-stop… la diversió està assegurada!
Llegir més
L’art del Rogaining
Text i fotografies per Salvador Aixarch.
Els de l’Agrupació han anat mai a un Rogaining?
Potser algun cop ho heu sentit i us heu preguntat què carai és aixó d’un Rogaining… Doncs és una cursa d’orientació a peu, per equips i de llarga distància.
L’objectiu és acumular el màxim de punts trobant les fites que hi ha ubicades en una determinada àrea geogràfica dins d’un temps limitat. Les fites es poden buscar en l’ordre que cada equip vulgui. Val a dir que no totes les fites valen els mateixos punts, sinó que dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-les.
Una competició de Rogaining pot arribar a ser de 3, 6, 12 o 24 hores i, per tant, de dia i nit. Les úniques eines d’orientació permeses són el mapa topogràfic, on hi ha marcades les fites, la brúixola i el rellotge.
Al ser una activitat d’equip tothom hi pot participar; a més, està pensada per a qualsevol persona, de qualsevol edat o condició física. La satisfacció arriba quan esculls el teu propi camí per fer cada tram i arribar on vols, i finalment tornes a l’arribada, dins el temps previst.
El Rogaining és un esport barat. Sols fa falta roba i calçat còmode per anar pel bosc, una brúixola, un rellotge, un xiulet, un llapis, una motxilla amb dipòsit d’aigua, una farmaciola i quelcom per menjar. Això sí: moltes ganes de passar-s’ho bé!
Aquest any els de l’Agrupació ja portem tres Rogaines: una de curta (de només 3h) a Sta. Coloma, que vam fer molt esverats i esgarrinxats amb una 7ª posició final, i dues de 6 hores. La primera d’aquestes va ser The Wildboar (traduïda com ‘El Senglar’), on vàrem dur a terme una bona estratègia que ens va deixar a tan sols una fita de pujar al podi, ben entrada la nit. Fa poques setmanes que vam fer l’última a Osona, amb fred i pluja. Vam tenir bones sensacions, vam portar un bon ritme estant sempre al costat de la crème de la crème del món de l’orientació. Al final, a pocs punts dels bons i altra vegada dins del top ten.
Us animeu a provar-ho?
Èxit de la 28ª Marxa de la Garoina
Volem agrair a totes les persones que vàreu participar a la 28ª Marxa de la Garoina, als comerços que d’una manera o altra ens han ajudat, a tot l’equip de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i a l’equip de Can Genís de Palafrugell Tretze Progrés, especialment a la Dolors Giménez Puig i a l’Eduard. Moltes gràcies a totes i a tots!
Així doncs, ja esteu recuperats de la pujadeta a Puig Son Ric i les espectaculars vistes des de Ses Falugues? Esperem que hàgiu gaudit de la Marxa d’enguany. Hem treballat molt dur per preparar un recorregut divertit, variat i amb bones vistes, i esperem haver-ho aconseguit!
L’esdeveniment ha estat un èxit rotund que ha sobrepassat les nostres expectatives inicials: mai abans havíem arribat als 600 participants! Sentim haver fet curt de cantimplores, però no patiu que ja estan demanades i arribaran en breu. De cares a l’any vinent també estudiarem la possibilitat de preinscriure’s abans de la Marxa per tal d’evitar cues d’última hora.
Si heu tirat fotos de la Marxa envieu-nos-les a romaboira@gmail.com, si us plau. D’aquesta manera podrem fer un petit àlbum de la Marxa i penjar-ho al Picassa de l’AEP.
Fins la propera!
Per més detalls de la 28ª Marxa de la Garoina:
Llegir més
I Roadbook BTT Ardenya-Cadiretes
Els Bombers de Tossa organitzen per primera vegada un Roadbook BTT a la zona de l’Ardenya i Cadiretes. Es farà el diumenge 2 de juny i la sortida serà a les 9.00h. Un circuit de 28km i 1.100m+ que posarà a prova no només la resistència dels participants sinó el seu sentit d’orientació. Més informació a: www.bomberstossa.blogspot.com.es
Llegir més
Marxa de la Garoina 2013
Ja podeu anar reservant el diumenge 12 de maig perquè l’Agrupació Excursionista de Palafrugell (AEP) organitza una de les activitats més esperades de l’any: la Marxa de la Garoina. I aquesta edició, amb un recorregut espectacular de mar i muntanya!
Inscripcions: enguany no hi ha inscripcions anticipades per qüestions tècniques, però oferim la possibilitat de descarregar i portar omplert des de casa aquest butlletí d’inscripció per tal d’evitar cues el dia de la marxa. De totes formes, també us podreu inscriure a partir de les 7.15h del matí del mateix dia des del Camp d’en Prats de Palafrugell.
Sortida: serà a les 8.00h des del Camp d’en Prats de Palafrugell.
Avituallaments: hi ha 2 punts d’avituallaments al llarg de l’itinerari, un esmorzar i alguns punts de proveïment d’aigua.
Seguretat: hi ha dos passos de carretera amb un parell de persones vigilant el pas.
Informació pràctica: La marxa consta de dos recorreguts. Adjunt trobareu també el plànol d’aquest.
- Volta curta: 15,51 km i 440 metres d’ascensió acumulada. Altitud màxima: 181 m. Pendent màx. 16,6%. Pendent mín. -33,7%.
- Volta llarga: 16,93 km i 566 metres d’ascensió acumulada. Altitud màxima: 302 m. Pendent màx. 37%. Pendent mín. -33,7
Ens veiem a la Marxa de la Garoina, doncs!
Salut
Llegir més
II Cursa de Muntanya del Quermany
El passat diumenge 5 de maig 2013 es va celebrar la II Cursa de Muntanya del Quermany a Pals. Per bé que enguany era la segona edició de la prova, aquesta cursa de muntanya arriba amb força per consolidar-se com una de les grans cites del calendari. I així ho demostra l’èxit en el nombre de participants: 150!
La cursa va tenir representació de l’AEP en els dos recorreguts de la prova. En Jordi Alsina, Marc Cornellà, Mati Obregón, Mercè Pallarès i Laura Rovira en la volta llarga (21 km i 700m+) i en Jordi Cabezuelo, Frederic Savalls, Àlex Camarero, Mariona Moreno i Gerard Castellà en la volta curta (11,50 km i 350m+), entre d’altres.
La diversió estava assegurada. El terreny escarpat del Quermany posaria a prova les cames i els pulmons dels participants. Pistes, corriols, grimpades i unes vistes impressionants van fer gaudir tots els corredors, encara que molts d’aquests quedessin vermells com una tomata del sol que queia. Per fortuna, la botifarrada popular al final de la cursa junt amb el porró de vi va ser el millor remei per recuperar les forces!
Des d’aquest espai volem felicitar a tota l’organització de la II Cursa de Muntanya del Quermany per la gran feina feta i, més concretament, a l’Associació cultural i esportiva el Pedró de Pals. Per una organització impecable, per un recorregut excel·lent i el bon ambient de la prova.
Us deixem un seguit d’enllaços on podreu veure més detalls de la cursa:
- Fotos II Cursa de Muntanya del Quermany
- Classificacions II Cursa de Muntanya del Quermany
- Track de la volta curta (11,50 km i 350m+)
- Track de la volta llarga (20 km i 700m+)
- Vídeo de la cursa (1a part) (gràcies Manel!)
- Vídeo la cursa (2a part) (gràcies Manel!)
Agulla Dibona (3.131m): Alps Francesos
El mes de juny de 2011 uns quants membres de l’Agrupació vam decidir anar als Alps francesos, a la zona dels Ecrins per ascendir a l’agulla Dibona, una imponent agulla que només de veure-la et demana de pujar-hi.
Per Marc Cornellà
Sortim el divendres 15 de juny al migdia des de Palafrugell. Després d’unes 6h de camí, arribem a Burg d’Oisans i sense parar-nos seguim carretera amunt en direcció les Étages (poc abans del poble de La Bérarde), on farem nit. Ens aixequem no massa d’hora, endrapem alguna cosa i decidim les cordades. La majoria de la gent (Xiu, Xevi, Tere, Carlus, Mariona i Laura) prefereix anar per la ruta normal on s’escalen dos llargs mentre que la resta (Niño, Pitu i Marc) decidim fer la via Berthet – Boell – Stofer, que està semi-equipada amb algun parabolt i pitó. És la via més llarga de la paret amb uns 350 m però, a la vegada, una de les més assequibles tot entrellaçant les parts més fàcils de tres vies diferents.
Després de repartir tot el material necessari comencem a enfilar cap amunt. Sortim força tard del pàrquing i encara ens queden mil metres positius abans no arribem al refugi Sorellier, al peu de l’agulla. Anem pujant per un costerut corriol que no deixarem fins dalt. De sobte, a mig camí, traiem el cap per darrera unes pedres i se’ns mostra la imponent agulla al final de la vall: a mi em deixa completament bocabadat. Seguim pujant i al cap de dues hores arribem al refugi on ens dividirem.
El sol ja escalfa fort, però a les muntanyes del darrera encara hi queden llengües de neu que es resisteixen a fondre. Els membres del grup més nombrós es queden una estona al refugi, des d’on ens animaran en els primers passos de la via ja que disposen de més temps. Nosaltres tres sortim just darrera del refugi per una petita tartera i, al cap de poca estona, ens trobem a l’inici de la via. En arribar-hi trobem dues cordades muntades a la mateixa via que nosaltres, fet que provoca que tot s’alenteixi bastant. I més nosaltres, que formem una cordada de tres. Per fortuna, poc després es desvien cap a la via Madier i ens deixen via lliure cap al nostre objectiu.
El Niño es disposa a obrir el primer llarg. És força curt i el fa amb rapidesa i decisió (IV grau). El segon llarg em toca obrir-lo a mi. És la primera vegada que utilitzo friends i tascons. En un primer moment noto la tensió a flor de pell però, a mesura que avanço metres, em vaig tranquil·litzant. A la part mitjana del llarg es passa per dins d’un caneló ben entretingut, encara que és de mal passar amb les feixugues motxilles a l’esquena (IV+).
Ara és el torn d’en Pitu al tercer llarg. Ell tampoc ha fet massa cosa amb friends ni tascons, però se n’ensurt prou bé. És un llarg força finet, amb bones assegurances (IV+).
El quart llarg fa un flanqueig extens per tal d’estalviar passos complicats de V+ que ens farien perdre més temps del que pertoca. Cal anar a trobar una aresta bastant més assequible encara que més aèria. El Niño l’obre sense complicacions (IV+).
De cop i volta el temps es comença a embolicar. La boira comença a baixar i cau aiguaneu. No pinta massa bé, però decidim seguir un tram més com a mínim. Ara canviem l’ordre: en Pitu obre el cinquè llarg per l’aresta. És força fàcil i hi ha molt bon canto (III). A mi em toca obrir el tram més difícil de la via: el V. Segueix la mateixa tònica per l’aresta encara que amb una més de verticalitat. Sóc el més jove del grup, i no tinc cap dubte que aquest tram me l’han guardat per a mi. Certament no sembla un V; acaba sortint amb facilitat. Som a més de mitja via i anem malament de temps. Hem passat estones de fred i afortunadament la pluja ha amainat. No ens podem relaxar.
En el següent llarg es crea un moment confusió: una ressenya ens diu que seguim amunt i, una altra, que dibuixem un flanqueig a la dreta. Finalment decidim tirar cap. Ho prova en Pitu i després el Niño. De seguida som conscients de la dificultat que comporta. Ens hem equivocat: tocava fer el flanqueig. Perdem una hora ben bona i ens veiem obligats a abandonar un friend. Per fi trobem el flanqueig, i es pot fer caminant sense masses dificultats. El Niño es posa al davant i fa una bona tirada fins la propera reunió. Això d’enllaçar tantes vies és complicat: de vegades és cert que restes dificultat però costa orientar-se al fer tants etzigoris.
Ja situats, ara toca el setè llarg. Enfilo per dins d’una marcada vira i faig una tirada llarga de seixanta metres. No trobo cap reunió i n’improviso una amb vagues i algun friend. Els crido però no em senten, són massa lluny. Els faig una senyal tibant la corda i pugen al cap de pocs moments. Ara hem pujat massa enlaire; hem tornat a errar. Al davant, però, veiem algun parabolt. Decidim què fem: són les cinc de la tarda i se’ns acaba la llum. Rapelar demandarà una bona estona i no serà fàcil donat que la via no ve a plom, sinó que fa ziga-zagues i a més hauríem d’abandonar material per despenjar-nos. Seguim amunt per un tram complicat però molt ben assegurat amb parabolts. El Niño surt a una repisa i hi troba una reunió. A pocs metres hi ha l’aresta. Genial! Aquesta és l’aresta que ens durà al cim.
Som a la vuitena reunió i només queden tres llargs. Veiem que per arribar a l’aresta hi ha una placa fina però amb bones regletes (IV+), i amb els meus super gats foradats començo a tirar. Vaig fent metre a metre fins a trobar la propera reunió. Encara em queda molta corda i me la salto. Segueixo ara per terreny molt fàcil (III) fins a esgotar tota la corda. Trobo un parell d’empotradors incrustats que serviran per fer una bona reunió. Així, amb aquestes tirades tan llargues, guanyarem temps.
Faig la propera tirada pel mateix terreny i toca esgotar la corda altre cop. Devem estar a uns vint metres del cim. Després de reunir-nos arribo a la cima, per fi! La satisfacció és màxima després d’estar de tot el dia masegant i també pel fet de ser la meva primera via posant ferros. Amb prou feines hi cabem: fa dos per dos, són les set de la tarda i comença a fosquejar.
Després de la foto de rigor i uns somriures iniciem els dos ràpels que ens duran al peu de la via normal per la cara oposada de l’ascensió realitzada.
Ens espera una llarga i penosa baixada fins al pàrquing. Ara sí que plou de valent, encara que ens és igual, ja som a terra ferma. Aquesta vegada hem tingut sort que no ens cobrís la boira a mitja via o ens descarregués un xàfec impossibilitant la paret.
A les onze de la nit arribem a la furgoneta mentre la resta del grup fa hores que dorm a Burg d’Oisans. Nosaltres portem disset hores non-stop i estem famolencs. Ens tocarà conduir vint quilòmetres més per menjar alguna cosa. Per sort trobem unes pizzes que bonament ens han comprat la colla que gairebé no hem vist en tota l’excursió: això és el que comporta encigalar-se! Després d’una bona dormida i un bon esmorzar a les deu del matí sant tornem–hi cap a Palafrugell. Ha estat un cap de setmana molt intens!
En aquesta ressenya he intentat reflectir els grans moments viscuts però, a la vegada, deixar constància que a muntanya les coses es compliquen per segons. Que les vies es poden veure evidents des de terra, però que a la paret perds les dimensions i et sents com un titella. Que un dia assolellat es pot complicar fàcilment deixant pas a la boira, negat, gelat… Que la rapidesa i destresa són fonamentals i que cada segon és or. En definitiva, cal aixecar-se ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora i fer les coses correctament per no haver de passar nits en un 3000m.
RESSENYA DE LA VIA: http://antxpavil.blogspot.com/2007/08/agulla-dibona-3131m-via-berthet-boell.html
Segueix-nos!
 |  |  |  |