Sortida a la Pica d’Estats (3.143 m)

Text i fotografies: Lluís Payet

Divendres 12 de setembre, pocs minuts abans de les 8:00h, ens trobem davant de ca la Mercè. Tot a punt, incloent els expedicionaris: la Mercè, en Karlus, el Ninyo i jo, Lluís,  narrador d’aquesta crònica. Motxilles carregades, ens disposem a recollir la Carme, al pàrquing de la Fira.

Ara sí, expedició completa. Agafem direcció Palamós amb en Karlus de xofer, per enllaçar amb l’Eix, direcció Ponts. Llavors cap a Llavorsí i últims signes de civilització als pobles de la Vall de Cardós. Amb 5h de viatge ens plantem just al pàrquing del pla de Boavi, i dinem allà mateix. A punt de marxar, agafem el camí i creuem el pla per enfilar el corriol; comencem l’aproximació al refugi lliure de Broate.

Al principi el corriol segueix per un bosc ombrívol i de fàcil caminar, per llavors serpentejar al costat del torrent que quedarà sempre a mà esquerre. El paisatge és fantàstic i ens deixa ben enbadalits.

Arribem al refugi de Broate, a 2.200 m, situat al pla del mateix nom. Després de 3h de caminada ens hi instal·lem; serem els únics amfitrions els dos dies de l’estada. La temperatura ens fa abrigar una miqueta. Sopem, fem entretingudes partides a cartes i aviat a dormir, que l’endemà promet una bona caminada ja que tenim el Ninyo com a cap d’expedició…

6h i poc del matí, esmorzem. Sortim en direcció a les primeres rampes que ens durien al coll del Sotllo. Fem la primera grimpada del dia i pugem el Sotllo, a 3.072 m. Primer tres mil de la jornada! Des de dalt observem els altres pics que pretenem culminar: davant tenim el Verdaguer i la Pica i, una mica més al fons, el Montcalm.

El dia acompanya, un sol potent i un cel clar dominen el Pirineu. Baixem per la cara nord, i fins i tot trepitgem alguna clapa de neu. Ja al coll, per tal de retallar camí agafem la cresta amb una grimpada bastant tècnica. Sort de la Mercè i d’en Karlus! Mentre la Carme i el Ninyo obren traça al davant a bon ritme per fer el cim del Verdaguer, 3.125 m, veiem que tot allò és molt concorregut i sense perdre temps anem a fer cim a la Pica d’Estats, a 3.143 m, el sostre  de Catalunya!

Dinem i ajudem una jovenalla a extendre una estelada gegantina, foto de rigor! Sortim direcció al pic de Montcalm, que el tenim davant, i fem un pic entremig, coronat per una gran fita. Amb la juguesca que portem al grup (que cadascú sigui el primer en arribar a un dels tres mil del dia, així n’hem de fer cinc!), l’anomenen per unanimitat Pic Merceditas, de 3.000 m i poc! (més tard sabrem que es diu Cap de la Coma de Riufred, de 3.042 m). Tots contents, tots en farem un!

Pugem el Pic Montcalm, de 3.077 m, i retornem al refugi amb un descens vertiginós. Baixem al fons de la vall per llavors fer una pujada tècnica que arriba al coll del Sotllo i agafem el camí de tornada. Altre cop baixada  forta per anar desfent el camí que havíem fet a primera hora del matí. Ara sí que notem tot l’esforç fet! A pocs metres del refugi fem una merescuda refrescada al rierol d’aigua fresquíssima. Ja a lloc, sessió de massatge thailandès per descarregar les cames a càrrec del mestre Ninyo. Ens han sortit 9h15min de ruta!! Sopar, partida de cartes amb revenja del dia anterior.

Ens aixequem a quarts de vuit i comentem la tormenta que ha descarregat durant la nit. La llum del llamp que ha entrat  fins a mig refugi i el tro que ha fet tremolar tota l’estructura ha deixat els cims ben enfarinats i també clapes de pedra gebrada al pla del refugi. Sortim cap al cotxe amb una mica més de precaució ja que tot és moll. 3h i arribem a la furgoneta, i tot seguit ens posem en ruta perquè volem parar a dinar. L’Hostal Cadí de Ponts és l’escollit. Fem un menú per acabar arribant a casa a les 18h.

Satisfets del que hem fet, satisfets amb qui ho hem pogut fer. Gràcies amics!