Diumenge 2 d’Abril és va celebrar la Festa de l’Esport a Palafrugell. Un any més l’Institut municipal d’Esports de Palafrugell vol premiar la bona feina feta per les entitats esportives de la vila.
L’Agrupació Excursionista ( AEP) va ser nominada per la millor entitat esportiva de l’any.
Però volem felicitar sobretot a la Mireia Garcia ( membra de AEP) per haver aconseguit Premi a la millor esportista de la localitat.
Un Premi que ni ella s’ho esperava, en el qual va dedicar-lo a la Fàtima ( membra de AEP ) que ja no està amb nosaltres.
Mireia ens va fer un discurs totalment improvizat , a part molt emotiu, que deia així:
…Moltes gràcies, i moltes gràcies a l’Agrupació Excursionista, que per a mi és com una segona família. Els més veterans m’hi han vist créixer.., des del primer curset d’escalada que vaig fer quan tan sols era una nena, després de joveneta quan competia més en sèrio amb la selecció catalana i espanyola d’esquí de muntanya, i fins ara, que amb prou feines puc esgarrapar temps per entrenar i fer alguna cursa… mama de 2 nenes.
Des de ben petita, i fos quina fos la meva relació amb l’esport, fent cursets amb l’AEP o competint fent Skimo, vaig aprendre i adquirir valors que considero fonamentals tant en la pràctica esportiva com en la vida: El companyerisme, l’empatia, la solidaritat, el respecte cap a un mateix, cap als altres, cap al medi ambient i/o l’entorn, l’esperit de lluita i de sacrifici, l’esforç…Valors que intento inculcar a les meves filles com a mare i als meus alumnes com a mestra.
No m’esperava que em toqués a mi, però ja que ha sigut així, m’agradaria molt dedicar-lo a una persona meravellosa que l’any passat també estava enfilada aqui dalt: la Fàtima Portí.
Com heu vist, més que una disciplina en concret, per a mi l’esport, sigui quina sigui la modalitat, és el que em permet estar en contacte amb la natura i la muntanya. A més a més, també acostumo a dir que l’esport és psiquiatria o psicologia “low cost”. Personalment, em poso les vambes, els esquís o pujo a la bicicleta.., i tots els problemes o maldecaps s’esvaeixen.
I amb la Fàtima, totes dues havíem passat un moment personal dur i difícil, i realment podríem dir que la bicicleta ens va unir, ens va fer amigues. Però justament al cap de pocs mesos…, precisament quan ens estàvem unint tant.., la muntanya que tant m’apaciona, que pot ser meravellosa i màgica, pot ser a la vegada un medi molt hostil…I, malauradament, el passat 24 d’agost (casualment el dia del meu aniversari), se la va emportar per sempre…
Així que.., t’estimarem i ens acompanyaràs sempre…Aquest premi va per tu Fàtima…
Moltes gràcies.
