Escrit per la Mireia Garcia, sòcia de l’AEP:
El passat dia 2 d’octubre del 2017 vaig participar a la Montseny 360, una prova de bicicleta de muntanya en què es recorrien 83 quilòmetres pel Massís del Montseny, sortint de Seva i amb tornada a Seva, fent una volta de 360 graus, passant per Coll Formic, el Pla de la Calma o Sant Marçal. És una prova única, ja que es permet l’accés a camins i indrets increïbles del Parc Natural. Tanmateix, no és la prova ideal, entenc, (tot i no ser experta en aquest tipus de proves) pels entesos de la MTB que busquen recorreguts realment dificultosos des del punt de vista tècnic.
La duresa real d’aquesta prova no recau en la quantitat de quilòmetres per trialeres o corriols (un percentatge baix del total), sinó en el quilometratge i el desnivell, uns 2.600 metres positius oficials que es van convertir en més de 3.000 positius reals. Les pistes que es recorren tant de pujada com de baixada són realment pedregoses, amb una alta probabilitat de punxar en les baixades i, sobretot, una gran duresa pel que fa a l’ascens. Hi ha trams amb “rampes” interminables que fan difícil acabar de decidir si és millor seguir pedalant o baixar de la bicicleta. I quan sembla que ja s’ha arribat a dalt, encara n’hi ha més. I quan et sembla que arribes al final del recorregut, encara n’hi ha més i més… Fang, pedres, bassals, molt desnivell.., i, per damunt de tot, una aventura sobre rodes que et permet gaudir d’uns paisatges espectaculars, uns camins i corriols de contes de fades i, encara més, en aquesta època de l’any, amb catifes de fulles de mil i un colors. Així que puc dir que vaig anar avançant a base de mil i una patacades (sol passar quan la tècnica no és bona), gaudint sempre d’un espectacle de la natura meravellós.
El repte de la prova, pel que fa al temps, és aconseguir el premi fina de l’arribada: l’esquella d’or pels més ràpids, si s’arriba abans de les 6h, la de plata, si es baixa de les 7h30 i la de bronze si es supera aquest últim temps. Contenta, doncs, d’aconseguir la d’or i d’enfilar-me a la part alta del podi, però, sobretot, contenta de compartir l’aventura amb l’Enric Parals (és ell qui em guiava i m’avisava amb anticipació per estalviar-me alguna patacada de més), i en Josep Herrera i la seva parella (que ens esperava a la meta). I amb la meva admiració i felicitació cap a l’organització, per la seva amabilitat, els ànims i el bon rotllo constant de la prova, que fa que enganxi i vinguin ganes de tornar-hi. Ah, i el dinar i la cervesa artesanal de l’arribada.., tot un “plus”!
Gràcies per tot i fins la propera!