ONCOTRAIL 2018, una més a la saca!
.
La sisena edició d’aquesta prova solidària que, any rere any, bat records i s’estableix com una de les marxes per antonomàsia de les comarques gironines, ha tingut una participació de 234 equips i una recaptació total de 276.000€. Un èxit descomunal! La cursa, organitzada per Fundació Oncolliga Girona i amb l’estreta col·laboració de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell, ha comptat amb el suport unànime de més de 500 voluntaris, els quals, una vegada més, han esdevingut la peça clau perquè el dens engranatge de l’Oncotrail funcionés de meravella. Moltes gràcies a tots/es!
.
Pensem que no hi ha manera més honesta d’explicar com ha transcorregut la sisena edició de l’Oncotrail que passant el micròfon a dues components dels equips participants. En aquest cas, a la Teia Galí i a l’Eulàlia Vila, d’Els Gruixuts, un dels equips de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell que debutaven a la marxa.
.
Escrit de la Teia Galí
Quan en Lluís Comet va somiar la seva primera Oncotrail, suposo que poc es podia imaginar l’èxit de participació que any rere any té la convocatòria. Des de la primera edició que vaig fer de voluntària, m’he emocionat sempre veient la plaça de can Mario plena de gom a gom de corredors i marxaires tan contents i a punt per fer un esforç físic considerable per una causa que es mereix tota la nostra força.
.
Tot amb tot, si no fos per la feina de preparació, d’organització, de logística, acondicionament dels camins, acords amb propietaris i administració, senyalització, avituallaments… feina tota feta fonamentalment des del voluntariat de Palafrugell i també de tants altres pobles, res d’això hauria estat possible.
.
I jo sempre havia pensat que en tenia prou amb quedar-me en el marc del voluntariat; tanmateix, un dia se’m va ocórrer pensar que qui sap… potser també ho podria fer. I se’m va ocórrer compartir amb els amics un somni que al principi em va semblar una utopia. I va ser que hi havia més d’un de nosaltres que també s’ho havia plantejat. Estàvem pensant, doncs, en fer un grup d’Oncotrail!!! Potser era una bogeria; tanmateix, en Lluís Comet, quan ho va imaginar per primera vegada, potser també se li va plantejar algun dubte, i al cap i a la fi, a vegades els somnis i les bogeries ajuden a fer que el món sigui una mica millor. I no sé si el dinar de barraca on es va decidir tot, l’havíem convocat per menjar cargols, garoines o calamars, però el que sí recordo, com si fos ara, és el moment en què algú va fer memòria i va dir que anava avançant el termini per apuntar-se a l’Oncotrail i, telèfon en mà, l’equip va quedar inscrit amb un temps rècord al web. Quant a la identificació de l’equip, com que tot va anar tan de pressa, va quedar el nom amb el qual ens anomenem quatre ganàpies de l’Agrupació, “Gruixuts”, i hi vam afegir el número 1; potser vam ser una mica visionaris i qui sap si l’any vinent fem un segon grup i hem d’inscriure un “Gruixuts 2”? Qui sap?
.
Ja no podíem retrocedir, i així vam començar els entrenaments, que a l’estiu es van fer menys actius perquè alguns vam aprofitar per fer vacances, però que ens hem pres amb seriositat, tot i que en cap moment hem deixat de passar-ho molt bé i hem rigut molt. El nostre objectiu era caminar -no córrer- i vam planificar els agrupaments de cada tram de l’equip; sabíem que podríem haver de fer canvis, si bé no ha estat necessari. Crec que els astres s’han alineat al nostre favor, ha confluït l’experiència en Oncotrails d’en Jordi Plaja, la capacitat estratègica d’en Fede, la perseverança de la Conxita, l’enriolament i bon caràcter de l’Eulàlia, l’humor d’en Pepe, la disciplina de la Maria, l’animositat de la Pilar, el bon disseny de la Laura, la paciència d’en Jaume, el bon caràcter de la Margarita que ens ha aguantat durant la cursa totes les neures, la disponibilitat d’en Lluís, els ànims de la Teresa i de la Roser, i dels amics Gruixuts, i dels fills, i els massatges d’en Julián… La col·laboració de tots i de cadascú ho ha fet possible. I al final ha valgut tan la pena! Ens en hem ensortit d’allò que pensàvem que només podia ser una il·lusió!
.
Personalment, crec que he foragitat el monstre de la malaltia, que això també m’ha empès! Gràcies a tots per ser-hi i ajudar-m’hi!!!
.
Escrit de l’Eulàlia Vila
Benvolgut grup de l’Oncotrail,
.
M’ha encantat llegir l’escrit de la Teia, m’ha emocionat molt llegir amb la il·lusió que ha narrat tot el procés des del primer dia boig que en vàreu parlar. Quin encert de bogeria! La veritat és que jo també en un primer moment vaig sentir una barreja d’entusiasme i dubte pensant si podria estar a l’alçada que una Onco es mereix quant a preparació física. No dubtava de vosaltres en cap moment, que consti. Dels meus genolls, sí. Els nostres entrenadors i coaches ens han sabut engrescar de valent fins el darrer moment, i això és d’agrair.
.
Només us vull dir que estic encantada d’haver compartit amb tots vosaltres tantes hores de caminades a marxa ràpida, d’algunes corredisses fins i tot, pujades a miradors a tota castanya i en temps rècord, dispositius GPS que van al seu ritme, propostes de trams super ben equilibrades, pastilles efervescents miraculoses, frontals a mig gas …
.
Heu fet possible que ara sigui una experta en marques, models i ofertes de sabates esportives para mujer -trail- días de lluvia y viento y terreno no asfáltico-; també en dissenys de motxilles Camelback, que són molt maques i barates i d’altres més cares i de dubtosa practicitat. I què dir de les converses sobre teixits de cotó de tota la vida i de les samarretes tècniques que no valen res. Res a dir del super disseny del cargol que ha estat un encert total.
.
He rigut molt, m’ho he passat molt bé amb tots vosaltres i amb tot l’equip de suport que ja ha esmentat la Teia. Tots junts hem fet un super equip.
.
Gràcies a tots per fer-ho possible, de debò.
.
I, ara, només tinc un dubte: què farem els dilluns i els dimecres?
.
Una abraçada
.
