Preparatius
Ens van caldre algunes canyes de cervesa i alguna tapa en una coneguda taverna de Palamós per acabar de comprendre la proposta d’en Manel, doncs la veritat és que no l’enteníem. Finalment va ser la cambrera (que va resultar ser aficionada al BTT) qui ens ho va saber explicar. I moooolt a poc a poc, ho vam anar entenent. Una cervesa més i… ara sí que ho tenim clar!
La proposta d’en Manel era engrescadora, barata i maca. Es tractava de recórrer el massís de les Guilleries tot fent una ruta circular i vorejar els pantans de Sau i Susqueda per la vessant dreta i fent-la per lliure, és a dir, seguint un dels molts tracks que hi ha per internet i amb molts comentaris i fotos que acreditarien la seva fiabilitat. Estem parlant de… Pedals d’en Serrallonga!
Anem per pams. L’esdeveniment transcorreria el cap de setmana del 1 i 2 de juny on, després d’una setmana passada per aigua, en “Mauri de TV3” per fi es va decidir a pronosticar “solete”! Quin ingredient faltava? Ho teníem tot: les ganes, el track, les bicis, la logística, l’amistat, el bon rotllo… Ens faltava la cambrera, qui per temes laborals no va poder afegir-s’hi (catxis!)…
Dissabte 1 de juny 2013
La ruta surt del càmping El Pont de Vilanova de Sau, on vàrem descarregar les bicis del camionet d’en Manel. Amb els GPS i llurs piles ben carregades enfilàvem la primera pujada de 9 kms i +600m (ideal per escalfar les cametes). Després, un bon esmorzar i visita a les runes del Mas Serrallonga, on hauria viscut el mític bandoler a qui dóna nom la ruta.
Tot anava de perles quan a mig matí unes branques varen fer baixar de la bici al “Nano” de molt males maneres, deixant-li els canells ben tocats. Sort que en Manel és com l’àngel de la guarda i s’havia procurat d’una farmaciola, amb la que vam desinfectar les ferides i fer un bon embenatge per arribar fins al Santuari de Sta. Maria del Coll, on un bon àpat ens esperava. Amb la panxa plena, un corriol tècnic alhora que divertit, ens duria a Osor, on enfilaríem una altra pista ample de 10 km que ens conduiria a St. Hilari. Allà, uns cap a l’hostal i altres cap a l’ambulatori.
Diumenge 2 de juny 2013
L’endemà al matí començàvem la ruta tot carregats amb un entrepà de truita que sobresortia dels nostres mallots i que, molt amablement, la mestressa de l’hostal ens va fer amb els ous del seu corral. Aquest segon i darrer dia és el més “amigable” tot i els seus 60 km, donat que hi ha menys pujada i hi ha terrenys com els d’Espinelves, Viladrau…
Quan l’estomac començava a roncar, vàrem desenfundar els entrepans: “Mare de Déu quina truita tant bona!”. A continuació, la innegociable migdiada que en Manel (qui, si no) va decidir fer a l’herba… Transcorreguts els darrers 30 dels 115 km per paratges de terres rogenques i trams d’asfalt d’enllaç, vàrem ser de tornada al càmping després d’un darrer corriol pedregós, tècnic i divertit. Abans de carregar les bicis, però, una remullada al riu i una visita al bar del càmping on entre cerveses decidiríem la… següent sortida!
Des d’aquestes línies, 1000 gràcies Manel Melchor pels preparatius d’aquesta sortida.
Salut i pedals!
MÉS INFO:
Que bo Marc!!! Ja pot ser dura la ruta que amb la companyia d aquests grup i unes canyes, és pot anar a on és vulgui.